Resultats de la cerca

Si bé utilitza les tècniques i especialitats circenses tradicionals, es caracteritza per la recerca d’una complicitat intelligent i sensible amb l’espectador, l’absència de feres a la pista i la potenciació de l’element emocional per damunt de la mera exhibició de les habilitats o el desafiament del risc En llur majoria, els artistes d’aquest corrent no provenen de nissagues circenses i aprenen l’ofici en escoles de circ oficials o privades El moviment té fortes connexions amb altres disciplines artístiques teatre i circ de carrer, dansa, òpera, mim, commedia dell’arte , slapstick , pantomima…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la…

És coeditada entre l’editorial esmentada i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona Els seus directors són Rafael Aracil i Josep Termes, i el cap de redacció, Agustí Colomines La revista dedica atenció fonamentalment a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i el pensament Té una periodicitat quadrimestral

La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…

És installat en el palau del Batlle, un edifici gòtic valencià reformat al segle XVIII El museu no compra obres d’art i les seves collecions són formades a base de donacions i dipòsits Des de 2003, el museu rep el nom de Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” en homenatge al crític d’art i fundador No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu --de més de 500 peces-- hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia…

El 1989, Amèlia Boluda assumí completament la direcció artística Han estrenat els següents muntatges Elegía , Silenci , Andrómaca Temporal 1977 Opció d’una diferència , Dos dintre d’un 1978 Batucada , La dona en sa vella casa , L’hivern , Els amants , Història d’un soldat , Preludi 1979 Gelosia , Coloms de fil i cotó , Viatge amb mosaic , Muda imatge de la mort 1980 Zebra , Valeri cor de lleó 1982 Sis al cub , Evidència , Plexiglàs , Metamorfosi , Fases , Dos dies i mig 1983 Blau i blanc , Saxo de hielo , Calligrama 1986 Olímpia 87 , Perfectament pedra 1987 Quomix 1989 Fetitxe , Frida 1993…

Iniciada el 1977 coincidint amb el Congrés de Cultura Catalana, la primera mostra només incloïa artistes de Sant Cugat Posteriorment, s’obrí més el ventall d’artistes Ha mostrat treballs d’alguns dels noms més destacats de l’àmbit artístic actual Perejaume, Viladecans i Xavier Grau, entre d’altres Els artistes se seleccionen per un jurat format per representants de galeries, artistes, historiadors, crítics d’art i la universitat Josep Canals, de la galeria Canals de Sant Cugat, n'és el fundador i membre del jurat La mostra és un reflex dels llenguatges plàstics catalans de cada moment L’…

És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l’arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría És el primer d’una sèrie d’equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d’ençà del 1997 per l’ajuntament de Castelló amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar la ciutat d’una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc

Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Collecció d’Art del segle XX , institució museística d’Alacant creada al novembre del 1975 i inaugurada el 1977, que rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, un edifici barroc del 1685 La collecció fou creada a partir de de la iniciativa de l’artista Eusebi Sempere i la donació dels seus fons i també dels de la pintora Joana Concepció Francés A partir de l’any 1997 l’ajuntament començà a adquirir les obres d’aquests dos artistes L’any 1998 hom realitzà una primera remodelació del museu, que comportà l’organització de les obres en tres…