Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cultiu continu
Biologia
Cultiu on la producció de microorganismes es manté constant al llarg del temps.
Aquesta constància és deguda al fet que hi ha continuïtat en l’aportació de substàncies nutritives, i d’altra banda, hom elimina els productes d’excreció cellular i alhora l’excés de cèllules produïdes
cutícula
Biologia
Capa complexa, impermeable i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes, aïllant l’interior i evitant la pèrdua d’aigua i, en bona part, també la de gasos.
Es forma per extensió, de manera poc coneguda, a partir de les cellules epidèrmiques Consta de diverses capes una capa pèctica , sobre la membrana celulòsica, en continuïtat amb les làmines mitjanes, no sempre present una capa dita cutinitzada , de cellulosa impregnada de cutina i ceres, i al damunt, una latra capa, dita cuticularitzada , de cutina pura És freqüent que a sobre hi hagi encara dipòsits de cera epicuticular, hidròfuga
August Weismann
Biologia
Biòleg alemany.
Fou metge, investigador i professor a Friburg A les seves obres Über germinal Selektion 1896, Vorträge über Deszendenztheorie 1902, etc, exposà la teoria de la continuïtat del plasma germinatiu, substància característica de les cèllules reproductores, constituïda, segons ell, per “biòfors” i “determinants” continguts en els cromosomes Weismann no acceptava la transmissibilitat dels trets adquirits i ignorava el fenomen de les mutacions Malgrat això, la seva concepció sobre l’herència aclarí molts punts foscs en la genètica i en l’evolució del seu temps
càmbium
Biologia
Teixit meristemàtic format per un conjunt de cèl·lules poc diferenciades de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema.
Produeix el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen bàsicament gimnospermes i dicotiledònies Hom anomena càmbium fascicular o càmbium primari el format per cèllules poc diferenciades que resten entremig del floema i del xilema primaris en diferenciar-se aquests, i que per repetides divisions de les seves cèllules origina lleny cap a l’interior i líber cap a l’exterior Pot formar un cilindre continu en les plantes llenyoses proveïdes també d’un cilindre continu de floema i de xilema o limitar-se a una xarxa de cordons situats dins els feixos…
comte de Buffon
Biologia
Nom amb què és conegut el naturalista francès Georges-Louis Leclerc.
En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les seves…
reticle endoplasmàtic
Biologia
Conjunt de cavitats aplanades o cisternes, molt polimorfes i ramificades, del citoplasma de les cèl·lules eucariotes.
Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi òptic, hom ha…
meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Biologia i genètica 2011
Biologia
Genètica
Microbioma i medicina personalitzada Gràfic representatiu dels tres tipus de composicions microbianes intestinals, anomenats enterotips Cada punt representa la composició microbiana i cada grup, un enterotip © Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón / Anat Eck Chaysavanh Manichanh Dels molts camps de recerca que van destacar el 2011, un dels més innovadors va ser l’estudi del microbioma –conjunt d’espècies microbianes que hi ha en un ambient determinat– intestinal humà En un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, s’ha analitzat el microbioma…
biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…