Resultats de la cerca

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals

El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt fragmentàriament, és un bon…

El 1730 feu d’organista a Saint Olave en substitució de John Shuttleworth, i el 1738, a Saint George-in-the-East El musicògraf J Hawkins escriví d’ell que les seves interpretacions "es distingien per la singularitat del seu estil, el qual era docte i sublim a la vegada" La seva reputació com a virtuós de l’orgue feu possible que compositors del talent de GF Händel, F Geminiani, T Roseingrave, M Greene, JCh Pepusch i d’altres anessin a sentir-lo La seva aportació més significativa a la literatura organística consisteix en els famosos voluntaris, admirables peces de caràcter improvisatori en…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva…