Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Pere Torre
Literatura catalana
Lexicògraf.
Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat Com el vocabulari d’ Antoni ↑ Font , Torre també partí del Thesaurus del jesuïta Bravo per al seu Thesaurus uerborum ac phrasium Barcelona 1640, un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del de Font L’obra tingué una gran difusió se’n coneixen deu edicions i una reimpressió dels s XVII-XVIII, sovint amb addicions, esmenes i supressions
bahuvrīhi
Lingüística i sociolingüística
Terme amb què hom designa el tipus de compost que exemplifica, o sigui, tal que en aparença hauria d’ésser un nom, però fa la funció d’un adjectiu referit a un nom que té alguna relació amb la cosa que el compost significa.
És anomenat també compost exocèntric i compost possessiu Bahuvrīhi és un mot compost sànscrit que, separant-ne els elements, significa “molt d’arròs”, però que no designa una gran quantitat d’arròs, sinó una persona rica per les seves possessions d’arròs En definitiva, es tracta, doncs, de la transformació de dues frases, com és ara “l’arròs és copiós” i “aquest arròs és de tal persona” En català, els composts bahuvrīhi no abunden, però en són exemples nets formes com capgròs i poca-solta
jardineria
Jardineria
Activitat artesana que té per objecte l’execució dels projectes de jardins i la conservació posterior dels ja executats.
L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el…
Fèlix Amat de Palou i Pont
Literatura catalana
Lexicògraf.
Vida i obra Fou professor de filosofia i arquebisbe in partibus de Palmira 1805 Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1816, i treballà en la confecció d’un diccionari català-castellà-llatí, els materials del qual lliurà a Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Joglar, que l’editaren entre el 1803 i el 1805 Publicà diverses obres de tema filosòfic, històric i teològic, en llatí i castellà, on també abordà qüestions polèmiques de política eclesiàstica amb tendència…
Julià Bernat Alart
Literatura catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Batxiller en lletres a Tolosa de Llenguadoc 1843, fou deu anys mestre d’estudis a Cahors, Dax i altres ciutats Membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, a partir del 1853 publicà nombrosos estudis d’història local i de geografia històrica en el seu butlletí i monografies com Notices historiques sur les communes du Roussillon 1868 i Cartulaire Roussillonnais 1880 Seguidor del mètode positivista orientat a la crítica de la documentació, aportà dades noves sobre literatura medieval, com el reconeixement del trobador Berenguer de Palol o l’estudi…
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…
Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, teòleg i lexicògraf.
Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…
El que cal saber dels accidents relacionats amb activitats aquàtiques
De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte J Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la…
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,