Resultats de la cerca

Són molt semblants al papagai, bé que una mica més petits, de colors variats, entre els quals predomina el verd Com el papagai, són ocells de gàbia i molt garruladors Hom en coneix una cinquantena d’espècies, repartides entre l’Amèrica Central, l’Amazònia i les illes de la mar Carib Les cotorres foren les principals responsables de l’epidèmia de psitacosi que s’expandí pel món els anys 1929 i 1930

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que…

Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a…

Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg  o  senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua La…

Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…

Cotorra argentina

Deixeble de Turina, un accident truncà la seva carrera de concertista Escriví sarsueles, d’ambient valencià, com El ruiseñor de la huerta 1930, La cotorra del mercat , etc, i peces orquestrals, com les Estampas mediterráneas Fou catedràtic de piano del conservatori de València

En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La Labradora 1933,…

De família barcelonina i installat a Girona el 1838, es dedicà al comerç i ocupà diverses places en l’administració govern polític, rendes nacionals i Ajuntament de la Selva de Mar Collaborà al periòdic La Primavera 1857 i fundà La Cotorra 1861, de caràcter satíric Els càrrecs de secretari de l’Ajuntament de Girona 1863-88 i arxiver municipal 1872-88 l’aproparen al conreu de la història de la ciutat S’interessà per la història social i la vida quotidiana, i inicià un índex de classificació temàtica de l’Arxiu Municipal de Girona La seva millor obra, en tres volums, és Bandos y…