Resultats de la cerca

Amb el subtítol de Semanario deportivo, bolchevique y arriero , hi signaven articles Efece, TBO, Tiquis-miquis, M Carretero Giménez i Miau, entre d’altres Tingué com a collaboradors els dibuixants Bolao i Galeonte Practicava una crítica punyent de l’actualitat esportiva, amb un antibarcelonisme aferrissat i una posició favorable al RCD Espanyol Tingué una vida efímera

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Fou fundada pels dibuixants Esparbé i Ramon Tosas Ivà , formats a Barrabás , i duia per subtítol revista deportiva, justiciera y vengadora Fou dirigida per Ángel Cuevas Matos i editada per Garbo Entre altres dibuixants, hi collaboraren Joan Rafart Raf, Tom, Fandiño i Ortuño Volgué satiritzar l’esport, especialment el futbol, i es mostrà crítica amb les seves estructures organitzatives i els clubs Tingué una vida efímera

Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…