Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El Látigo deportivo
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista satírica d’esports publicada a Barcelona el 15 de febrer de 1930.
Amb el subtítol de Semanario deportivo, bolchevique y arriero , hi signaven articles Efece, TBO, Tiquis-miquis, M Carretero Giménez i Miau, entre d’altres Tingué com a collaboradors els dibuixants Bolao i Galeonte Practicava una crítica punyent de l’actualitat esportiva, amb un antibarcelonisme aferrissat i una posició favorable al RCD Espanyol Tingué una vida efímera
Arte & Sport
Setmanari
Art
Esport general
Setmanari dedicat a les belles arts i a l’esport publicat a Barcelona el 1915.
Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915
La Verdad Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona el 21 de gener de 1928.
S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números
El Hincha enmascarado
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’humor esportiu publicada per primera vegada a Barcelona el 27 de gener de 1975.
Fou fundada pels dibuixants Esparbé i Ramon Tosas Ivà , formats a Barrabás , i duia per subtítol revista deportiva, justiciera y vengadora Fou dirigida per Ángel Cuevas Matos i editada per Garbo Entre altres dibuixants, hi collaboraren Joan Rafart Raf, Tom, Fandiño i Ortuño Volgué satiritzar l’esport, especialment el futbol, i es mostrà crítica amb les seves estructures organitzatives i els clubs Tingué una vida efímera
La Estaca
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista publicada a Barcelona entre el 1922 i el 1924.
Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números
La Voz Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada per primera vegada a Barcelona l’1 de novembre de 1927.
D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari
El Once
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista satírica esportiva publicada setmanalment a Barcelona entre el 24 de gener de 1945 i el 29 de gener de 1968.
Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la…
historiografia de l’esport
Enciclopèdia Catalana
Esport general
Historiografia
Ciència que narra i analitza el passat de l’activitat esportiva.
En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…
cinema i esport
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
esports urbans
Biciclot, SCCL
Esport general
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es desenvolupen en equipaments i zones urbanes d’ús lliure i gratuït per al ciutadà, com ara carrils bici, parcs i jardins, carrers, voreres o places, tot compartint l’espai amb la resta d’usuaris.
Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…