Resultats de la cerca

Vida Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut 1878-1947, que signava Gastó A Màntua i autor de la popular La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1922, que Josep Amich i Bert, Amichatis , adaptà a la pantalla gran el 1927 Escriví peces teatrals de caràcter sentimental, costumista o vuitcentista, que gaudiren d’un elevat predicament, com Ha passat una oreneta 1936 La Pepa maca 1954 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 Escriví novelles en castellà,…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya i s’integrà a…

Vida Filla del barri del Raval, rebé part de la seva formació dels cinemes que freqüentà des de petita El 1957 la fascinació envers el fet cinematogràfic la dugué a escriure, amb el pseudònim de Sofía, al consultori de Mr Belvedere de "Fotogramas" Debutà en la premsa escrita amb "La Prensa" 1964 i poc després treballà per a "Garbo" 1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a "Fotogramas", on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Sense oblidar mai el cinema, ha treballat també a "El País" des del 1981, tribuna en què ha desenvolupat una ingent tasca com a…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren de la…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i el Nuevo Cine…

En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc Els primers anys 1965-66 representaren espectacles de mímica del francès  Marcel Marceau , el seu primer gran mestre Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni retirada per accident el 1975 El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl, Barcelona ARGUMENT Gabriel Moreno Burgos GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández César, Jorge Rigaud Don Carlos, Ana María Noé Doña Berta, Rosenda Monteros Laura, Rafael Durán el conseller, Josep Maria Caffarel, Francisco Morán, Alícia Tomàs, Ivan Tubau, Rafael Navarro ESTRENA Barcelona, 22091961, Madrid, 18061962 Sinopsi A Don Carlos, un veterà home d’empresa, els metges li…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i dialoguista d’una…