Resultats de la cerca

En política interior es reflectí sobretot en una moderada liberalització, una tolerància limitada a algunes crítiques al règim soviètic i en la condemna oficial dels mètodes de l' estalinisme , i, en política exterior, en la distensió i la represa de contactes amb el bloc occidental

Monjo benedictí de Maredsous Bèlgica, expert en història monàstica, patrologia i litúrgia, fou cofundador de la Revue Bénédictine 1884 Entre les nombroses obres seves, tenen una importància especial les edicions crítiques dels sermons d’Agustí d’Hipona i de Cesari d’Arle Tingué una gran difusió la seva obra d’espiritualitat L’idéal monastique et la vie chrétienne des premiers jours 1917, traduïda al català 1924

Com a secretari d’estat a les colònies 1866-67 promogué la llei British North America Bill de què derivà la creació del Dominion del Canadà 1867 Posteriorment, des del mateix càrrec 1874-78, intentà de crear al sud d’Àfrica un estat federal sota control anglès En 1885-86, com a lloctinent d’Irlanda, entrà en negociacions amb el polític irlandès Parnell, la qual cosa li valgué dures crítiques d’Anglaterra

Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Senador per Texas 1949 i cap de la majoria demòcrata 1953, fou elegit vicepresident dels EUA amb la victòria electoral de JF Kennedy En morir aquest 1963, passà a ocupar la presidència El 1965 fou reelegit per una gran majoria davant el candidat republicà Barry Goldwater La intervenció armada a la República Dominicana 1965 i l’escalada bèllica al Vietnam li aportaren fortes crítiques i una oposició als EUA mateix El 1968 ordenà la suspensió dels bombardeigs al Vietnam, i acabat el mandat 1969, es retirà a la vida privada

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Diputat del partit conservador des del 1872, fou ministre de governació 1885, de gràcia i justícia 1890 i d’hisenda 1899 i 1902 i president del consell de ministres 1903 i 1905 Al ministeri d’hisenda emprengué una política de sanejament financer després del desastre colonial del 1898, mitjançant la llei de pressuposts de 1889-1900, que preveia, entre altres mesures, la suspensió de l’amortització del deute públic i l’aplicació de l’impost d’utilitats Del 1900 al 1909, malgrat les crítiques que suscità el seu projecte i els disturbis que provocà el Tancament de Caixes , els pressuposts…

Es llicencià en dret civil a València 1760 Fou escrivent 1766 i bibliotecari 1777 a la Biblioteca Real de Madrid El 1775 ingressà a l’Academia de la Historia Preparà diverses edicions crítiques d’obres literàries i històriques, com De Aphrodisio expugnato , de Joan Cristòfor Calvet d’Estrella 1771, Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada 1772, La Diana enamorada, de Gaspar Gil Polo 1778, remarclable per les notes al cant del Túria , fetes en collaboració amb els germans Gregori i Joan Antoni Maians, Coplas de Don Jorge Manrique 1779, etc…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento español , i la…