Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
conclusió
Lògica
Proposició que hom dedueix necessàriament d’unes premisses.
En una implicació P ⇒Q, P és la premissa i Q la conclusió
consegüent
Lògica
En una condicional
, proposició que es dedueix d’una altra anomenada antecedent
.
sacarímetre
Química
Medicina
Aparell emprat per a determinar la quantitat de sucre d’una solució.
En sacarimetria hom utilitza una variant de polarímetre, basada en l’ús d’un sistema compensador, constituït per un prisma de quars, el qual pot girar, i que es troba situat entre l’analitzador i el polaritzador, els quals resten fixos En l’anàlisi, hom fa girar el cristall de quars un cert angle fins a arribar a una total compensació de la rotació de la llum polaritzada provocada per la solució de sucre Com que el quars presenta un poder dispersador de la llum molt semblant al dels sucres, hom pot fer servir llum policromada Per a determinar la quantitat de sucre en l’orina, ultra el…
moralitat
Ensenyament que es dedueix al final d’una faula, una rondalla, una narració, etc.
demostració per recurrència
Matemàtiques
Mètode de demostració que consisteix a demostrar que una proposició és veritable per a 1 i que si és veritat per a n tamb é ho és per a n + 1.
D’això hom dedueix que la proposició és veritable per a tot n
farinograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un farinògraf.
Mitjançant aquest gràfic hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les diverses menes de farina i completa les dades obtingudes amb l'alveògraf
igualtat i desigualtat de Bessel
Matemàtiques
Expressions que se satisfan per a tot element x d’un espai prehilbertià, del qual x1,...,xnsón un conjunt de vectors ortonormals.
La igualtat de Bessel és l’expressió on x|x k indica el producte escalar de x i x k , i ∥ x ∥indica la norma del vector x Hom en dedueix la desigualtat de Bessel
alveograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un alveògraf.
De la forma i les dimensions de l’alveograma hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les farines i, per tant, dels blats dels quals han estat obtingudes per a fer pa, ensaïmades, pastes per a sopa, galetes, etc
valor lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Segons F. de Saussure, sentit d’una unitat lingüística definida per les posicions relatives que pren a l’interior d’un sistema lingüístic.
El valor s’oposa a la significació, definida per referència al món material a la substància Les unitats lingüístiques resten les mateixes, siguin quines siguin llurs realitzacions fòniques o gràfiques, d’on es dedueix que la llengua és una forma, no una substància
implicatura
Lingüística i sociolingüística
Implicació que es dedueix a partir de convencions, del context o de màximes i principis conversacionals.