Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Consell General de l’Advocacia Espanyola
Dret
Òrgan representatiu, coordinador i executiu superior dels col·legis d’advocats d’Espanya.
Té a tots els efectes la condició de corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins Fou ampliat l’any 1996, amb la modificació de l’assemblea de degans, en la qual es destaca el vot ponderat de cada collegi en funció del nombre de collegiats inscrits, circumstància que potencia la representativitat de cadascun dels collegis a l’assemblea de degans Aquest nou Consell està integrat per 83 degans dels collegis d’advocats d’arreu de l’estat, el president de la Mutualitat de Previsió Social de l’…
Procés de renovació democràtica dels col·legis professionals catalans
Amb el nomenament com a degans de Frederic Roda i Ventura pel Collegi d’Advocats i d’Antoni de Moragas i Gallissà pel Collegi d’Arquitectes, s’inicia el procés de renovació democràtica dels collegis professionals catalans
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
visitador | visitadora
Dret canònic
Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.
El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII 1336, que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…
Primera prova d’accés a l’advocacia en català
Per primera vegada es fa a Barcelona la prova d’accés a l’advocacia en català Al desembre del 2014, els catorze degans dels collegis d’advocats catalans van demanar la descentralització de la prova i que es pogués fer en català El 2015 es va poder fer a Barcelona, entre altres capitals de comunitats autònomes, però només en castellà Al febrer, el ministeri va reiterar la llengua única de la prova, contrària a les recomanacions del Consell d’Europa, però, posteriorment, al setembre del 2016 el ministeri de Justícia en funcions, encapçalat per…
Col·legi d’Economistes de Catalunya
Economia
Associació professional de caràcter voluntari, que vetlla pels interessos del sector i per garantir un servei de qualitat a Catalunya.
Integra els economistes establerts a Catalunya Fou creat l’any 1954 com a secció de Barcelona del Colegio Nacional de Doctores Licenciados en Ciencias Políticas, Económicas y Comerciales El 1971 es constituí com a Collegi d’Economistes de Barcelona i el 1976, després d’haver-se creat aquest any les delegacions de Tarragona, Lleida i Girona, el Consejo General de Colegios de Economistas de España delimità l’àmbit territorial del Collegi a Catalunya i Balears, on ja funcionava una delegació des del 1968 El 1978, en segregar-se la delegació de Balears en un collegi independent, fou adoptada l’…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre nat El primer…
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Periodisme
Associació professional que agrupa els periodistes que exerceixen a Catalunya o bé per compte d'un mitjà de comunicació amb seu a Catalunya.
Defensa els interessos professionals i vetlla per les condicions en què els professionals de la informació desenvolupen la seva activitat Fou creat el 1985 per Llei del Parlament de Catalunya a partir de l'estructura de les associacions de la premsa existents a Catalunya, amb més de 75 anys d'història S'organitza en comissions de treball i territorialment en cinc demarcacions Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna amb seu i junta pròpies, que s'integren en una única junta de govern collegial La biblioteca de l'antiga Associació de la Premsa Diària de Barcelona,…
Sant Llorenç de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Vista del costat meridional de l’església, on s’aprecia un fris d’arcuacions llombardes J Recarens Sant Llorenç és l’església parroquial del poblet de Gaserans, totalment disseminat Mapa 365M781 Situació 31TDG660223 Del punt quilomètric 30,7 de la carretera C-251, de Granollers a Maçanet, surt una pista en direcció a tramuntana, la qual travessa un pont sobre la via del tren A uns 2 km passa pel davant de l’església, que ja s’albira a la llunyania JRR Història Aquesta parròquia rural del terme de Sant Feliu de Buixalleu, situada a la seva part meridional, a la plana del…