Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
democràcia mediàtica
Política
Sociologia
Forma de representació de la vida política gairebé exclusivament a través dels mitjans de comunicació socials.
Els mass-media , particularment la televisió, han assolit un paper crucial en la democràcia La percepció social dels líders i les institucions depèn molt de la seva projecció mediàtica, fins al punt que bona part de la mateixa activitat política és comunicació a través dels mass-media
democràcia electrònica
Sociologia
Mecanisme de deliberació, discussió i votació mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
L’ús innovador de les TIC permet potenciar la democràcia en facilitar una participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques Algunes experiències històriques demostren que la implantació d’una nova tecnologia pot enriquir la vida democràtica, però el seu èxit depèn essencialment de la tradició i la cultura democràtica de base
espai públic
Sociologia
Espai físic o virtual que pot assolir, en contraposició a l’àmbit privat, una observació generalitzada i simultània de tots els membres de la comunitat.
L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets
baby-boom
Sociologia
Augment brusc, imprevist i imprevisible de la natalitat.
Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural Fou àmpliament registrat després de la Segona Guerra Mundial àdhuc en països no belligerants, com Suècia, fet que demostra que no fou exclusivament un fenomen de supernatalitat de recuperació, com sol registrar-se després d’una guerra o epidèmia
pornografia
Sociologia
Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.
Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible…
taxes de reproducció
Sociologia
Demografia
Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.
El futur d’una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació Si les dones en edat fèrtil d’una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat…
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va…
nadiu digital
Sociologia
Individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat.
El nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions Els nadius digitals estan plenament familiaritzats en l’ús de les eines i demostren un bon domini intuïtiu de les tecnologies pròpies de la societat de la informació Segons Marc Prensky hi ha una singularitat dels membres d’aquesta generació que els diferència de les generacions anteriors Als nadius digitals —en contraposició als immigrants digitals—, se'ls atribueix una nova habilitat la de saber entendre millor l’ús de la…
desafecció
Sociologia
Sentiment subjectiu d’impotència i falta de confiança que té una bona part de la ciutadania respecte el món de la política.
Terme encunyat pel politòleg Giuseppe Di Palma, la desafecció política ha estat detectada i estudiada en altres països democràtics on el sentiment de distància dels ciutadans respecte les institucions és cada vegada més gran i es parla, sovint, de descrèdit, apatia o cinisme democràtic En el nostre país ha esdevingut una preocupació relativament recent La desafecció ciutadana o el descrèdit de la política respon bàsicament a la percepció que el món de la política i els partits polítics en general “no escolten els ciutadans” i “no els tenen en compte en la seva presa de decisions” S’ha estès…