Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la…
dermatòleg | dermatòloga
caterètic
Química
Dit de la substància suaument càustica, com el nitrat de plata i l’alum calcinat.
Hom l’empra en dermatologia per a tractar úlceres i fungositats
criocirurgia
Tècnica operatòria basada en l’aprofitament dels efectes que les temperatures molt baixes tenen sobre els teixits orgànics.
Les substàncies criogèniques més utilitzades són el diòxid de carboni i el nitrogen líquid Bé que aquesta tècnica és usada en força disciplines mèdiques, es destaquen les seves aplicacions en els camps de l’oftalmologia i la dermatologia criocauterització
loció
Farmàcia
Cosmètica
Líquid aquós o hidroalcohòlic, amb substàncies medicamentoses dissoltes o en suspensió, emprat per a rentar o banyar regions definides de la pell, d’una ferida, dels cabells, durant un temps curt.
Les locions són molt emprades en dermatologia El concepte de loció s’ha ampliat, fins al punt que hom també admet com a locions les cremes fluides, les emulsions i les suspensions de sòlids La loció més coneguda és la de calamina
abrasió
Mètode emprat en dermatologia per a corregir una cicatriu viciosa mitjançant un instrument escaient.
triòxid d’arsènic
Química
El més important dels composts d’arsènic, dit també anhídrid arsenós o simplement arsènic.
Es forma per combustió de l’element Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristallines, l’una cúbica octàedres, l’altra monoclínica prismes Se sublima a pressió atmosfèrica les formes cristallines sense fondre's, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C totes tres es vaporitzen totalment a 218°C La densitat de vapor correspon a la fórmula As 4 O 6 fins a 800°C i a As 2 O 3 per damunt de 1 800°C És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol Les solucions aquoses són…
calamina preparada
Farmàcia
Cosmètica
Carbonat de zinc natiu, calcinat i polvoritzat, emprat com a tòpic en dermatologia i cosmètica pel seu poder astringent.
vitropressió
Mètode diagnòstic utilitzat en dermatologia, que consisteix a examinar les lesions a través d’un vidre, el qual, aplicat amb força damunt la pell, expulsa el color vermell de les lesions, provocat per hiperèmia, així aquestes poden ésser observades millor.