Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Miquèu de Vilamòs
Art romànic
Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó, on és encimbellada l’…
Necròpoli del Saladar (el Cogul)
Art romànic
Situació Un aspecte d’aquesta necròpoli rupestre, amb les tombes excavades en un esperó rocós ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és en un tossal o esperó rocós situat a la dreta del riu de Set, envoltat de camps d’oliveres Mapa 32-16 416 Situació 31TCF089928 El petit tossal on hi ha la necròpoli és a uns 3 km del Cogul, sobre la pista que condueix a l’Albagés Necròpoli A l’esperó rocós, orientat de nord a sud, que ha servit de base a la necròpoli rupestre, almenys hi resten encara vint-i-quatre tombes excavades en el gres A la part més septentrional hi ha un marge de conreu al peu del qual hi ha…
Castell de Saidí
Art romànic
Situació Part occidental del castell, on es conserven dues torres semicilíndriques i una de rectangular d’època moderna, que amaguen la muralla de la fortificació medieval ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre el poble de Saidí, a l’extrem de ponent d’un altiplà Per les bandes sud i est l’esplanada on era el castell està limitada per les cases de la població, mentre que pel nord domina el barranc que serveix d’accés a Saidí i per l’oest, tota la vall del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG721096 Saidí és al nord-oest de Fraga, a uns 8 km, a la riba esquerra del Cinca S’hi…
Sant Pere del Brunet o de Serra (Sant Salvador de Guardiola)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de la banda nord-oriental, amb la capçalera a primer terme A Mazcuñan-F Junyent La capella de Sant Pere s’alça al costat del mas Brunet, situat a mà esquerra de la carretera de Manresa a Montserrat per Can Maçana, poc abans del Raval de l’Arboç, a la banda meridional del terme Long 1°47’14” - Lat 41°40’00” Per anar-hi cal agafar la carretera abans esmentada Just en arribar al quilòmetre 10,2, caldrà desviar-nos, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter en bon estat que amb poca estona porta al mas Brunet, al costat del qual s’aixeca la…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
L’epistemologia
L’epistemologia estratigràfica Un exemple d’interpretació del paisatge geològic sobre les bases de l’estratigrafia pot ser el d’aquesta vista aèria obliqua dels guixos de Barbastre, presa des de Castelló de Farfanya mirant cap a Algerri Noguera Els guixos oligocens que alternen amb margues grises amb un gruix superior als 1000 m formen un anticlinal que comença a la serra d’Almenara i fineix sota l’encavalcament de les serres exteriors pirinenques serra de Guara, més enllà de Peraltilla Aquest aflorament fa més de 100 km de llargada Els guixos són més resistents a l’erosió que els gresos i…
El sòcol hercinià
Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…