Resultats de la cerca

És esmentat ja al s XI pertangué als senyors de Cabrenys Fou pres i destruït pels francesos el 1288

Era de petites dimensions, amb la planta en forma d’estrella, per a protegir la vila i la badia Construït posteriorment a la ciutadella, fou destruït pels francesos durant la guerra del Francès Més tard hom hi bastí una bateria per a la defensa del port, abandonada aviat

El 1099 existia ja l’església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa Fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania el castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l’església de Sant Pere comtat de Bell-lloc

L’emperador Enric IV, excomunicat per Gregori VII 1076, es presentà inesperadament 1077 davant el castell, on el papa s’havia refugiat protegit per la comtessa Matilde de Canossa, i restà tres dies peu nu fins que Gregori VII, hesitant, li llevà l’excomunió De fet, Enric IV retornà a la política antipapal anterior Anar a Canossa ha esdevingut sinònim d’humiliar-se davant l’adversari El castell fou destruït el 1225 pel poble de Reggio

El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’…

El castell és format per dos nuclis fortificats, el Castellvell o Major i la Castellana, units per una doble muralla amb un total de trenta torres És de fundació romana, i fou reedificat després de la conquesta cristiana Fou destruït parcialment arran de la guerra de Successió i pel terratrèmol del 1747 Serví de presó de personatges importants, com l’infant Ferran de la Cerda, Jaume IV de Mallorca, Jaume d’Urgell, enterrat a la capella del castell, i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, el qual durant les Germanies els agermanats, que aconseguiren de dominar el castell, proposaren de…

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei El 1100 és esmentada la capella del castell Santa Maria d’Oltrera al s XIII n'era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la…

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…

El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…

Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…