Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
detonació
Militar
Reacció de transformació dels explosius detonadors, autopropagada i extremament ràpida, en la qual l’ona pressió-temperatura avança a velocitats compreses entre 1 000 i 9 000 m/s.
La detonació es pot iniciar per impacte mecànic, fregament o augment de temperatura, i de vegades va precedida per un període de deflagració La velocitat de detonació d’un explosiu a la temperatura ordinària és màxima quan té la màxima densitat, si el confinament és perfecte Si la densitat minva, hi ha un descens lineal de la velocitat de detonació La disminució del diàmetre de la càrrega produeix, generalment, un descens de la velocitat per dessota d’un determinat diàmetre crític, la detonació s’extingeix
detonació
Tecnologia
Militar
En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla (autoencesa).
Aquest fenomen pot ésser produït per una excessiva taxa de compressió del motor, pel baix octanatge del combustible utilitzat, per un sobreescalfament ocasional de la culata, per un excessiu avanç de l’encesa, o bé per la combinació de més d’una d’aquestes causes alhora Per tal d’evitar aquest problema que, a més de fer minvar la potència del motor, pot arribar a deteriorar-lo, hom pot reduir-ne la taxa de compressió, o bé augmentar el poder antidetonant del combustible La primera solució redueix la potència del motor i la segona fa augmentar l’emissió de residus…
ciclonita
Militar
Material actiu dels explosius plàstics, el de propietats destructives més típiques, emprat àmpliament en demolicions per comandos i grups de resistència.
La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
amonal
Militar
Denominació genèrica dels explosius militars molt trencants constituïts per mescles de nitrat amònic, alumini polvoritzat, carboni i tri-dinitrotoluè.
Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…
ona expansiva
Militar
Ona amb la qual es propaga una detonació en una massa gasosa.
És comparable a una ona de xoc el pas de la qual provoca la combustió del gas És anomenada també ona explosiva
percussor
Militar
Punxó o agulla, de metall, que en les armes de foc és retingut per un ressort que l’allibera en accionar el gallet i percudeix en l’estopí o el fulminant tot provocant la detonació d’aquests.
percussió
Militar
Cop donat a l’estopí o al fulminant d’un projectil pel percussor d’una arma de foc, en ésser alliberat pel ressort que el reté, i que provoca la detonació que transmet el foc a la càrrega de projecció.