Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
diè
Química
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.
Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’addicció en les…
dau
© Dreamstime
Peça cúbica d’os, vori o fusta que porta marcat en cada cara, mitjançant punts, un nombre diferent, des de l’1 fins al 6, i serveix per a diferents jocs d’atzar.
terpinolè
Química
Hidrocarbur diènic que ocorre en l’essència de trementina, d’estructura ciclohexànica i natura monoterpènica.
És un líquid incolor, insoluble en l’aigua i soluble en alcohol i èter, que bull a 185°C i té una densitat de 0,8623 Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat com a solvent i com a intermedi de síntesi
limonè
Química
Terpè que és contingut en els olis essencials de llimona, taronja i bergamota.
Es presenta en tres formes isòmeres És emprat com a solvent i en la manufactura de resines
dienòfil
Química
Compost que és addicionat al diè en la reacció de Diels-Alder
.
Els dienòfils generalment són alquens amb substituents electroatraients -COOH, -COR,-C≡N, etc, com és el cas del tetracianoetilè, el crotonaldehid, l’àcid cinàmic, l’anhídrid maleic, el maleat de dimetil, etc
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der Freischütz ‘El…
opereta
Música
Inicialment i sobretot a França, aquest terme serví per a designar una òpera breu.
Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…
melodia
Música
Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical.
Juntament amb el ritme i l’harmonia constitueix un dels elements essencials de la música tradicional occidental a partir del s XVI Per extensió, hom denomina melodia de colors de timbre una successió d’una mateixa nota en la qual varia únicament el timbre die Klangfarbenmelodie fou ideada per ASchönberg
furan
Química
Compost aromàtic heterocíclic que és preparat industrialment per descarboxilació de l’àcid 2-furoic, el qual és obtingut per oxidació del furfural, que és el derivat del furan més barat i més assequible.
Reacciona per substitució electròfila més fàcilment que el benzè, preferentment per les posicions α El furan pot ésser reduït catalíticament i dóna tetrahidrofuran THF Reacciona amb els àcids forts i dóna un polímer resinós Atès que el seu caràcter aromàtic és moderat, es pot comportar com un diè en la reacció de Diels-Alder
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina