Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
far
© Fototeca.cat
Transports
Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia, i resolgui, així, un problema de navegació costanera.
Cada far té unes peculiaritats que el distingeixen de tots els altres de nit, són les característiques de la llum color, període, ocultacions, pampallugueigs, etc, i de dia, les de la construcció forma, material, color de l’edifici, etc Aquestes peculiaritats dels fars, com també llur situació, són indicades en els quaderns de fars la situació també consta a les cartes nàutiques Segons com tinguin l’ òptica del foc aparell lumínic, els fars són catòptrics, si la propagació de la llum es fa per reflexió i, per tant, hom hi utilitza només miralls, diòptrics, si la propagació és…
hora punta
Transports
Moment en què una via presenta la més gran intensitat de trànsit del dia, per a unes condicions determinades.
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre una mica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
aproximació en descens continu
Transports
Sistema de navegació aèria nocturna que consisteix a fer una llarga aproximació a l’aeroport amb els motors en ralentí, mesura que permet reduir el consum de carburant i les emissions de gasos d’escapament.
Aquest sistema, també anomenat d’aproximació verda, és difícil de dur a la pràctica durant el dia a causa de la densitat del trànsit i la compartimentació de l’espai aeri Funciona a l’aeroport de Barcelona-el Prat d’ençà el novembre del 2010
baló pressuritzat
Meteorologia
Transports
Baló lliure estanc.
Omplert d’hidrogen o heli, ha d’ésser construït amb materials resistents que suportin les grans pressions diürnes que s’originen pel fet d’ésser constant el volum De dia ascendeix i de nit davalla, mantenint-se enlairat durant mesos De forma esfèrica o carbassenca, és capaç de transportar una càrrega d’uns 100 kg a uns 23 km d’altura
sobreestaria
Transports
Dret marítim
Cada dia que transcorre després de les (estaries normals d’un vaixell, ja per a atendre la càrrega o descàrrega, ja per altres motius.
baló infraroig
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
almanac nàutic
Transports
Publicació anual feta per diversos observatoris.
Hi consten, tabulats en funció del dia, l’hora i el meridià de Greenwich, tots els elements variables dels astres que són necessaris per a la navegació astronòmica El càlcul d’aquestes dades és fet pels observatoris amb una anticipació que pot arribar a ésser d’anys A França començà a ésser publicat un almanac nàutic l’any 1702, amb el nom de Connaissance des temps a la Gran Bretanya, el 1767, i a Alemanya, el 1776 L’observatori de la Marina espanyola de San Fernando començà a publicar l' Almanaque Náutico el 1792 als EUA és publicat des de l’any 1855
cronòmetre
Transports
Rellotge de precisió posat a l’hora del temps mitjà del primer meridià, mitjançant el qual hom pot esbrinar la longitud exacta de l’embarcació en aquell moment.
Aquest cronòmetre va dins una caixeta especialment condicionada per evitar-li tota mena de moviments i preservar-lo dels canvis de temps Per a més seguretat, alguns vaixells porten un altre o uns altres cronòmetres collocats prop seu, els quals hom anomena acompanyants Des del 1952, que fou creat el primer cronòmetre electrònic, la seva installació a bord dels vaixells s’ha estès àmpliament a causa de les seves qualitats immillorables, car funciona en qualsevol posició i és insensible als cops, a les vibracions, a la humitat i als camps magnètics L’error normal d’aquest tipus de cronòmetre…