Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia diafragmàtica el pas d’òrgans abdominals a l’interior de la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que és el múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Causes, tipus i manifestacions Les hèrnies diafragmàtiques es produeixen en establir-se un defecte anatòmic en el diafragma que posa en comunicació directa la cavitat toràcica i l’abdominal Aquesta via de comunicació pot consistir en un orifici anòmal, localitzat en una part del diafragma tancada completament en condicions normals, o bé en una dilatació d’un dels orificis naturals…
eventració diafragmàtica
Patologia humana
Ascens cap a la cavitat toràcica d’una meitat del diafragma, generalment l’esquerra, juntament amb la pleura i el peritoneu, produïda per atròfia, traumatisme indirecte o augment de la pressió abdominal.
És anomenada també malaltia de Petit
El que cal saber de l’hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es…
anirídia
Oftalmologia
Absència congènita, total o parcial, de l’iris.
Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris
respiració
Música
Tècnica de buf emprada pels instrumentistes de vent o pels cantants per a emetre i controlar el so de llurs veus o instruments.
Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
fiato
Música
Aire procedent de l’expiració pulmonar emprat pels cantants i instrumentistes de vent en l’emissió dels sons musicals.
En buidar l’aire dels pulmons, amb una tècnica de respiració especialitzada, els cantants i instrumentistes produeixen, controlen i modulen els sons i el seu fraseig Aquesta tècnica, basada en un ritme respiratori diferent del de la respiració normal, procura controlar i regular la velocitat de sortida de l’aire mitjançant el domini de la musculatura diafragmàtica, ja que l’expiració produïda impulsant-lo des de la part superior del tòrax és més difícil de controlar i provoca tensions a la zona del coll, tot dificultant la sortida regular de l’aire Un dels objectius d’aquest…
fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
cardiofrenoptosi
Patologia humana
Descens i mobilitat anormal del cor a conseqüència del descens de la volta diafragmàtica.