Resultats de la cerca

L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von Wartburg, Paul…

Pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques i publica articles, notes i texts sobre temes lingüístics i folklòrics, especialment hispànics Hi han collaborat abundosament, sobre aspectes catalans, Joan Amades i Gabriel Llompart

Catedràtic de dialectologia La seva obra se centra en dialectologia Atlas , 1917 i etimologia Dictionnaire étymologique de la langue française, 1932

Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i…

Inicià la seva carrera en l’àmbit de la filologia clàssica, i fou professor de grec a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment es reorientà cap a la lingüística general És doctor en lingüística general per la Universitat de Reading Anglaterra Actualment, és catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Especialitzat en lingüística descriptiva, fonologia i morfologia, és autor de nombrosos treballs, com Elements per a una gramàtica generativa del català 1981, Dialectologia 1996, Entre la …

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la “Revista de Filología Hispánica” 1939-46, que amb el nom de “Nueva Revista de Filología Hispánica” fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955 i la dialectologia Problemas de…

Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de…

La variació diacrònica de la llengua dóna lloc als estudis de la gramàtica històrica La variació en l’espai és objecte de la geografia lingüística i de la dialectologia La variació social és observada per la sociolingüística

Publicà treballs de dialectologia i, sobretot, de sintaxi L’ordre des mots en français moderne 1928, 1933, Le problème de l’accord en français moderne 1950 i Le problème de la transitivité en français moderne 1960, entre d’altres