Resultats de la cerca

Conreà la toponímia dirigí el Dizionario toponomastico atesino des del 1936, l’etimologia és autor, amb GAlessio, d’un Dizionario etimologico italiano, 1948-57 i la dialectologia Fou protagonista de la pellícula Umberto D 1952, de Vittorio de Sica

Professor a Nancy i a la Sorbona S'especialitzà en dialectologia i en història de la llengua, a la qual són una bona aportació els estudis sobre l’època romàntica i realista apareguts a Histoire de la langue française de ses origines à nos jours 1926-37, de Ferdinand Brunot

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’…

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Es formà a Tolosa amb J Séguy, i a Coïmbra amb A Lacerda S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics enquestes per a l’ Atlas linguistique de la Gascogne , estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada Phonétique française à l’usage des hispanophones sd

Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les…

Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística

Fou professor a les universitats de Cernăuţi o Černivci i Bucarest 1940 i, després de l’exili, a la de Lovaina 1948, on fundà el Centre Internacional de Dialectologia General 1951 i la revista Orbis 1952 Conreà la geografia lingüística És autor de La Dialectologie 1950, sobre mètodes de l’estudi dialectal, i intervingué en la preparació de l’Atles Lingüístic Romanès 1938-42

Professor a Belgrad Des del 1866 fou membre de l’acadèmia iugoslava de Zagreb Autor de les primeres gramàtiques de la llengua sèrbia Fou un dels primers estudiosos de la gramàtica històrica i de la dialectologia de la llengua sèrbia Història de les formes de les llengües sèrbia i croata de mitjan segle XVII 1874, Diccionari dels monuments literaris serbis 1863-64 Edità molts texts serbis antics

Bisbe catòlic de Seinai, és autor d’estudis de filologia i dialectologia lituanes i de nombrosos poemes, amb els quals inicià els temes romàntics al seu país Anykščiu šilelis ‘El bosc d’Anykščiai’, 1858, on compara la llengua amb el bosc destruït per la industrialització, Artoju giesmés ‘Cants del pagès’, 1860, poesia liricoreligiosa, i Kelioné Petersburgan ‘Viatge a Petersburg’, 1859, elegia del passat nacional