Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
depositant
Dipositant.
dipòsit bancari
Economia
Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor per una certa quantitat.
Hom parla de dipòsit primari quan l’assentament deriva del fet que el client diposita en el banc actius d’un grau de liquiditat igual talons o superior bitllets del Banco de España Els dipòsits primaris poden ésser a la vista , que són els que tenen més grau de liquiditat, puix que el dipositant o client en pot disposar a qualsevol moment i sense cap preavís, d’estalvi , quan el client, per a disposar-ne, ha de presentar la llibreta d’estalvi en el banc o caixa i, en alguns casos, amb un preavís de set dies, i a terme , els quals tenen menys grau de liquiditat, puix que el …
con de dejecció
Geomorfologia
Hidrografia
Part inferior d’un torrent, formada quan aquest arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
El canvi brusc del pendent provoca la deposició dels alluvions de la torrentada, summament heterogenis, que obturen el llit en noves revingudes el curs inferior del torrent es fa divagant i els nous alluvions es van dipositant en ventall per damunt dels anteriors, fins a donar la típica forma de con
transformació de les liquiditats
Economia
Operació pròpia de les entitats financeres de convertir un estalvi líquid rebut en un crèdit a mitjà o a llarg termini.
Aquesta aplicació de diner, amb modificació de terminis d’exigibilitat la del dipositant, a curt termini i la de l’entitat, a terminis superiors, en funció de l’oferta líquida i la demanda de fons per a inversions existents en el mercat, significa una modificació de la natura dels recursos en llurs terminis i l’aparició d’un risc de transformació, que la tècnica bancària permet d’assumir
sembrar a paló
Agronomia
Sembrar fent clotets a terra i dipositant alguns grans en cadascun d’ells.
sembra
Agronomia
Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…
Southern Ocean Iron Experiment
Experiment ecològic a gran escala per demostrar la influència del ferro sobre el creixement del fitoplàncton i el refredament del planeta a l’hemisferi sud.
Dut a terme el 2002, consistí a abocar ferro a la mar en dues àrees de 225 km 2 , fins a concentracions de 0,05 ppm Atès que estudis anteriors suggerien que en les quatre últimes glaciacions en què el contingut de fitoplàncton era molt elevat, els oceans havien rebut quantitats importants de ferro de l’expansió dels deserts, l’experiment pretenia escatir si existeix alguna relació entre el ferro i el creixement del fitoplàncton El resultat fou un augment molt pronunciat del fitoplàncton al llarg de milers de quilòmetres quadrats, que comportà un increment de l’activitat fotosintètica i de la…
estratificació
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són…
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina