Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
gimnàstica
© Fototeca.cat
Esport
Disciplina esportiva consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…
esquí de fons
© Corel / William P. McElligott, Ottawa, Canadà
Esport
Disciplina d’esquí practicada generalment en terrenys plans.
Començà a practicar-se als països nòrdics com a mitjà de desplaçament en els llocs que la neu cobria el sòl la major part de l’any Les competicions poden ser d’estil lliure o clàssic En el clàssic els esquís passen per dos carrils i en el lliure van per camins oberts
surf d’estil lliure
Esport
Disciplina de surf de neu en què predomina l’execució de salts i de trucs.
salt
JJ Vico Bretones (CC BY-NC-ND 2.0)
Esport
En atletisme, prova que consisteix a assolir una marca en alçada o en llargada.
El programa olímpic n'inclou quatre especialitats salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs El rècord mundial masculí és de 2,45 metres 1993, assolit per J Sotomayor Cuba, i el femení és de 2,09 1987, assolit per S Kostadinova Bulgària En el salt amb perxa disciplina olímpica masculina fins el 1992 hom s’ajuda…
surf de neu alpí
Esport
Disciplina de surf de neu que consisteix a fer descensos per pistes alpines de diferent desnivell.
cursa d’altitud
Esport
Disciplina esportiva que comprèn diverses modalitats de cursa pedestre que es disputen en alta muntanya, a altituds superiors als 2.000 m.
Les modalitats de la cursa d’altitud són la cursa d’alta muntanya, la marató d’alta muntanya i el quilòmetre vertical
esquí nòrdic
Esport
Disciplina d’esquí que comprèn tots els tipus d’esquí no fixats en el taló i que comprèn les modalitats d esquí de fons, salts amb esquís, biatló i esquí de telemarc.
El 2010 l’estació d’Espot fou l’escenari per primer cop d’una de les cites de la copa del món de telemarc
esport
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Sistema ordenat de pràctiques corporals fetes en competició, en exhibició o per afecció i fonamentades en el màxim rendiment no utilitari degudament mesurat, que té com a objectiu aconseguir la victòria, la millora física, el rècord o l’esbargiment.
Sovint hom ha associat l’esport, especialment a partir de la instauració dels moderns Jocs Olímpics 1896, a determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat i ha intentat de seguir-ne l’evolució fins avui Cap d’aquestes pràctiques, tanmateix, malgrat consistir especialment en exercicis físics, no respon al model d’esport Els exercicis practicats pels grecs, que han inspirat l’especialitat de l’atletisme i els actuals Jocs Olímpics, constituïen concursos rituals de caràcter religiós en què participaven només els ciutadans grecs, i que eren destinats a fomentar el panhellenisme i eren…
educació física
Esport
Conjunt d’exercicis musculars, concebuts dintre un programa educatiu, que cerca el millorament físic de l’individu, formant i conservant el seu cos sa, vigorós, harmònic i útil, alhora que el sotmet a una disciplina moral i mental.
L’educació física no és un esport, però és indispensable per a tota especialització esportiva En fou un dels capdavanters Francesc Amorós i Ondeano
tennis
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…