Resultats de la cerca
Es mostren 1413 resultats
discurs
Gramàtica
Sèrie de mots i de frases en què és actualitzada una llengua, en la forma escrita o parlada.
Les parts del discurs són les nou categories gramaticals en què hom classifica els diversos mots de la llengua, anomenats també parts de l'oració
discurs
Lògica
Procés de pensament mitjançant el qual hom arriba a conèixer quelcom a través del raonament, tot encadenant diverses idees d’una forma ordenada.
Tradicionalment, hom hi ha oposat la intuïció, per bé que no hi ha pràcticament cap filòsof que admeti l’existència d’un discurs desproveït per complet d’intuïcions
discurs
Xerrameca pedant i llarga, generalment amb intenció de convèncer algú.
discurs
Literatura
Desenrotllament ordenat sobre un tema determinat que un orador pronuncia davant un públic amb una finalitat persuasiva.
discurs
Lògica
Segons M.Foucault, l’expressió de l’episteme que, per mitjà del llenguatge, delimita zones del coneixement humà organitzat i qualificant la realitat, en funció especialment del que és admès i el que no.
discurs
Lògica
En la semiòtica contemporània, complex de signes que poden tenir diversos modes de significació i ésser utilitzats amb diferents propòsits.
discurs especialitzat
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement especialitzat relacionat amb una temàtica específica.
L’emissor del discurs especialitzat sempre és un especialista en una situació de transmissió de coneixement especialitzat El discurs especialitzat és concís quant a la forma, precís quant al contingut que reflecteix la conceptualització d’una matèria especialitzada i sistemàtic quant a l’estructura interna
discurs general
Lingüística i sociolingüística
Producció lingüística oral o escrita caracteritzada per vehicular un coneixement de caràcter general.
L’emissor del discurs general pot ésser qualsevol parlant de la llengua
Discurs estilístic
A Enciclopèdia Catalana, el català estàndard és l’usual, i el registre lingüístic de cada text culte, divulgatiu, colloquial s’adaptarà a qui va dirigida l’obra Cal advertir les incongruències que presentin textos escrits en una varietat altra que la central o textos escrits en un registre colloquial En casos particulars, indicats especialment per l’editor de l’obra, admetem l’ús d’altres varietats dialectals i vetllem per la seva coherència Així mateix, pretenem la redacció d’un llenguatge no discriminatori i, doncs, preferim l’ús de formes collectives que inclouen els dos gèneres…
anàlisi del discurs
Lingüística i sociolingüística
Camp d’estudi que s’ocupa del text i la parla des de totes les perspectives, i que es proposa produir descripcions explícites i sistemàtiques d’unitats del discurs.
Aquestes descripcions tenen dues dimensions principals, la textual i la contextual Es tracta d’una perspectiva interdisciplinària sorgida a partir d’altres disciplines de les humanitats i les ciències socials, com la lingüística, els estudis literaris, l’antropologia, la semiòtica, la sociologia i la comunicació oral El seu desenvolupament està estretament relacionat amb l’aparició de l’estructuralisme i molt influït pel formalisme rus, que havia elaborat una anàlisi literària Des de l’inici, els anys setanta, i malgrat els múltiples conflictes teòrics i metodològics, es pot parlar d’una…