Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
relació
Lingüística i sociolingüística
Lligam que uneix els diversos elements lingüístics entre ells i que constitueix per a l’estructuralisme l’objecte de la lingüística: la llengua és un sistema de relacions.
Hom hi distingeix entre relacions paradigmàtiques paradigma i relacions sintagmàtiques sintagma Les paradigmàtiques estableixen una oposició entre les unitats lingüístiques les sintagmàtiques, un contrast
component
Lingüística i sociolingüística
Dit de cadascun dels elements que entren en una composició.
En la gramàtica generativotransformacional hom distingeix el component sintàctic o bàsic, el fonològic i el semàntic, que donen, respectivament, les regles per a formar les oracions, per a expressar-les fonèticament i per a interpretar-les en llur significació
baixkir
Lingüística i sociolingüística
Llengua, semblant al tàtar de Kazan’, que forma part dels parlars turcs nord-occidentals, parlada pels baixkirs.
Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
llemosí
Lingüística i sociolingüística
Un dels dialectes septentrionals de l’occità, parlat a la província occitana del Llemosí.
Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v
baltofinès
Lingüística i sociolingüística
Grup força homogeni de llengües finoúgriques, parlades entre les mars Bàltica i Blanca (Finlàndia, Estònia, Curlàndia i altres zones veïnes de Rússia).
Comprèn el finès o suomi, l' estonià , el carelià i unes altres llengües menys importants com el vepse , el lud , el livonià i el vot El baltofinès distingeix entre fonemes breus i llargs La sufixació dels noms modifica llur consonantisme intern La declinació reflecteix amb gran precisió les relacions locals La negació s’expressa amb un verb auxiliar El lèxic del baltofinès conté nombrosos elements bàltics i germànics
pertinent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.
Cada llengua és una particular organització de trets pertinents i no pertinents, des del punt de vista fonològic En un mot com ara cas kás, la sordesa del primer fonema és pertinent, per tal com el distingeix de gas gás, mentre que la sordesa o la sonoritat del tercer fonema depèn, en català, de la seva assimilació, ja no pertinent, al so que segueix cas fàcil enfront de cas difícil
base buida
Lingüística i sociolingüística
Terme sintàctic asemàntic
destinat a servir de suport d’una construcció que, altrament, fóra equívoca o inviable.
Així, a passi-ho bé , el pronom no es refereix a res d’identificable, però distingeix la frase de passi bé i a penso en això, que no hagi vingut , el demostratiu no fa sinó evitar la seqüència impossible en que La gramàtica generativotransformacional fa un ús freqüent de bases buides abstractes o “elements morts” dummy elements que, en la descripció estructural d’una frase matriu, marquen les possibilitats d’inserció d’altres frases transformades