Resultats de la cerca

Suprimida el 1982, funcionava com una unitat que agrupava diversos vilatges i que tenia per objectius aconseguir el ple rendiment de la població activa, establir una estructura social que trascendís el marc familiar i crear una base primària de poder polític Detenia els mitjans de producció i de transport, planificava i distribuïa els béns i assumia els serveis assistencials

La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques

Digitext es distribuïa als usuaris d’ordinadors domèstics telemàticament,  mitjançant l’FM, i permetia enviar informacions de tota mena En el temps aproximat d’un minut es radiava la revista digital, en llenguatge d’ordinadors, que els oïdors, bé fos directament del seu receptor o enregistrant-lo prèviament en una casset, havien de carregar en el seu ordinador domèstic Una vegada carregat el programa digital, enviat per Ràdio 4, hom podia llegir les diverses planes, com si es tractés d’una revista a tot color Es feren emissions de Digitext per als ordinadors Spectrum, Commodore,…

Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet  a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la seu el 1906 Amb el canvi d’…

Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població

La divisió territorial adoptada distribuïa el territori de les quatre províncies del 1833 en nou regions o vegueries, dividides en comarques 38 en total, entitats geogràfiques basades en les relacions dels principals nuclis d’atracció amb llurs zones d’influència comercial, en les vies de comunicació i en les característiques fisiogràfiques Aquesta organització satisfeia la persistent aspiració catalana d’abolir la divisió provincial del 1833 El decret era el resultat final del treball iniciat el 1931 per la Ponència de la Divisió Territorial, creada per la Generalitat i formada…

Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…

La iniciativa de la construcció provingué de la saturació i les pèssimes condicions de l’antiga presó del barri del Raval, habilitada el 1838 en un convent desamortitzat, i de la necessitat de construir un nou centre que respongués a una demografia en ràpid creixement, a les noves condicions de vida urbana i a les noves teories de penalistes, urbanistes i higienistes de l’època, situació ja denunciada el 1870 per l’arquitecte de l’Estat, Miquel Garriga i Roca, en una memòria de la nova presó, per Miquel González i Sugrañes, antic alcalde de Barcelona 1873-73, i també pel principal impulsor, l…