Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Active Server Pages
Electrònica i informàtica
Tecnologia del costat del servidor, desenvolupada per Microsoft per a pàgines web generades dinàmicament.
Comercialitzada com un annex de l’Internet Information Server IIS de Microsoft, ha passat per quatre períodes de desenvolupament ASP 10 distribuït amb el IIS 30, ASP 20 distribuït amb el IIS 40, ASP 30 distribuït amb el IIS 50 i ASPNET part de la plataforma NET de Microsoft Les versions anteriors al NET es denominen des del 2002 ASP clàssic A l’ASP 30 hi ha sis objectes integrats disponibles per al programador Application, ASPError, Request, Response, Server i Session Cadascun dels objectes correspon a un grup de funcionalitats que són utilitzades i…
web
Electrònica i informàtica
Servidor distribuït d’informació multimèdia amb enllaços hipertextuals (internet).
El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben connectats, en…
radiofreqüència
Electrònica i informàtica
Freqüència de les ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.
Normalment són compreses entre 3 kHz i 300 000 MHz, i aquest interval ha estat distribuït en bandes segons un conveni internacional
ActionScript
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes.
S'utilitza, generalment, en les aplicacions d’animació realitzades en l’entorn del programa Flash Player, desenvolupat inicialment per Macromedia i actualment distribuït per Adobe Systems
codi obert
Electrònica i informàtica
Codi font al qual es pot accedir per a examinar-lo.
Si bé tots els programaris amb codi font obert poden ésser modificats per a perfeccionar-ne el funcionament o adaptar-lo a usos concrets, hi ha desenvolupadors que no permeten que el programari sigui lliure per a fer-ne modificacions Modernament, però, hom considera que el codi obert Open Source en anglès fa referència només al programari distribuït i desenvolupat lliurement
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language,…
Ruby
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació orientat a objectes creat pel programador japonès Yukihiro Matsumoto, més conegut per Matz, i distribuït sota llicència de programari lliure.
UNIX
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu ideat per Bell Laboratories cap a l’any 1969.
Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l’inici, UNIX…
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows
llibre digital
Electrònica i informàtica
Publicació que es difon en format digital, i que, per tant, necessita d’un dispositiu electrònic per a ser llegida.
Sovint el llibre digital és anomenat llibre electrònic , si bé és una denominació que porta a confusió Com que el suport que conté la informació ja no és el paper, el llibre digital pot ésser emmagatzemat en diferents suports digitals, com ara un disc dur, disquet, CD-ROM, memòria externa, etc, i distribuït per diversos canals, com ara internet Els continguts en format digital es poden llegir sobre qualsevol dispositiu que tingui pantalla, memòria i un programa de lectura, per tant es poden llegir sobre ordinadors personals, telèfons mòbils, agendes personals, consoles per a…