Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
donatari | donatària
Persona que rep una donació.
donació
Dret civil
Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.
En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el …
donació universal
Dret civil
Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.
És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada
donació per causa de mort
Dret català
Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.
Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar Les donacions per causa de mort no poden ésser universals
donació per raó de matrimoni
Dret català
Liberalitat feta en contemplació a un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.
L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment…
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció, no és…
retrodonació
Dret civil
Donació feta pel donatari al donador de la mateixa cosa que havia rebut d’aquest.
El dret civil català prohibí les retrodonacions fetes en derogació d’un heretament o d’una donació feta en temps de noces per tal d’evitar els fraus que se'n derivaven de desfer les donacions i promeses que havien provocat unes altres donacions per part de l’altre consort o dels seus parents en els corresponents capítols matrimonials
capítols matrimonials
Dret català
Negoci jurídic accessori del matrimoni, de la celebració del qual depèn la seva eficàcia.
La seva funció principal és la de permetre als cònjuges el pacte del règim econòmic familiar que més s’adapti a les seves necessitats i conveniències També poden servir per a regular la successió mortis causa , pactant en ells la institució d’hereu, crear una comunitat familiar que obligui els seus membres a unir esforços i aportar els seus ingressos per a subvenir les necessitats familiars i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent Els capítols matrimonials són una de les institucions més característiques del dret civil català, bé que també són admesos en el dret espanyol i en el d’…
Castell de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell…
Castell del Codony (Perafort)
Art romànic
Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205 en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells L’esment d’aquest castell…