Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Miquel Macip
Història
Erudit.
Canonge de Tortosa 1609 El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf És autor d’un índex de la documentació històrica de Tortosa, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa
Arnalda de Caboet
Història
Senyora de les valls de Caboet, d’Andorra i de Sant Joan.
Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199
Ponç Guillem de Torroella
Història
Noble, fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia.
El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia
Ramon III de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (a 954-~960), fill del comte UnifredI Bernat i de Toda d’Aragó.
Successor del seu pare en el govern del comtat, estigué casat amb Garsenda de Fesenzac Com a culminació de l’obra de restauració eclesiàstica iniciada pel seu pare, féu construir l’església de Sant Vicenç de Roda 956, que, amb autorització de l’arquebisbe de Narbona, convertí en seu del bisbat ribagorçà que ocupà el seu fill Odesind Fou un protector del monestir de Lavaix, a favor del qual l’any 958 expedí un precepte d’immunitat i de concessió de béns També dotà i féu consagrar l’església de Santa Cecília del castell de Fontova 960
pla Schlieffen
Història
Pla estratègic establert pel mariscal de camp prussià Alfred von Schlieffen (Berlín 1833 — 1913) quan era cap de l’alt estat major (1898-1906) i que fou posat en pràctica pel seu successor, Helmuth von Moltke, en declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914).
Nascut de la necessitat de combatre en dos fronts, donava prioritat a l’ofensiva contra França, mentre les forces de l’Est es mantenien a la defensiva El pla preveia un gran moviment de desbordament per l’ala dreta alemanya, a través de Luxemburg i de Bèlgica, per tal d’encerclar l’exèrcit francès, tot amenaçant París Amb aquest objectiu, l’ala dreta havia d’ésser molt forta i posseir un poder ofensiu elevat Schlieffen dotà l’exèrcit alemany d’una artilleria feixuga de campanya que no tenia aleshores cap altre exèrcit La resistència dels belgues, la intervenció del cos…
Centre de Treball i Documentació
Història
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1976, al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.
La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…
Iaroslau I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (1019-54).
Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…
Tercer Reich
Història
Darrer imperi alemany (1933-45), que s’identifica amb el nazisme.
La designació de Hitler com a canceller 30 de gener de 1933 significà la fi de la República alemanya configurada per la consitució de Weimar 1919 i la transformació de l’estat d’acord amb les doctrines del nazisme fi del parlamentarisme, suspensió de garanties i atribució al poder executiu de facultats illimitades substitució del sistema federal per una rígida centralització conversió del partit nacionalsocialista en partit únic i dissolució de les altres organitzacions polítiques i dels sindicats conversió de la presidència de la república en lideratge d’un nou imperi germànic, etc El nou…
Elisenda de Montcada
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó, tercera muller de Jaume II.
Era filla del senescal Pere II de Montcada Les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença, a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós, disputats per l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327, rebé en usdefruit els llocs de Berga,…