Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
edetà | edetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà del País Valencià.
Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’…
Cabdills ibers abandonen els cartaginesos
Edecó, rei dels edetans, els ilergets Indíbil i Mandoni i altres cabdills ibers abandonen els cartaginesos i fan aliances amb Escipió
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets…
Sagunt
© Fototeca.cat
Ciutat
Antiga ciutat ibèrica (i després romana) situada a la zona nord del territori ocupat pels edetans, prop de la costa, que correspon a l’actual Sagunt (anomenada Morvedre en èpoques medieval i moderna).
La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja…
Edecó
Història
Cap dels edetans, conegut només per un relat de Polibi en relació amb la segona guerra púnica.
Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes
contestà | contestana
Història
Individu d’un poble ibèric que a l’època preromana ocupava la part meridional del País Valencià.
Bé que Aviè situï en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels s III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A…
Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13 000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…
La ceràmica de Llíria: la imatge de la societat
Fragment del vas de la Batalla Naval representada en una ceràmica del tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC MPV / GC Els textos dels autors clàssics que fan referència a la Península en època ibèrica relaten, sobretot, els esdeveniments bèllics que van tenir lloc durant la segona guerra Púnica i la conquesta romana Es tracta, per tant, d'una informació històrica de gran valor documental però parcial, ja que són escasses, per no dir nulles, les referències a altres esferes de la vida dels ibers com són la religió, els costums, els aspectes econòmics i l'organització social Aquests…