La ceràmica de Llíria: la imatge de la societat

Fragment del vas de la Batalla Naval representada en una ceràmica del tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC.

MPV / G.C.

Els textos dels autors clàssics que fan referència a la Península en època ibèrica relaten, sobretot, els esdeveniments bèl·lics que van tenir lloc durant la segona guerra Púnica i la conquesta romana. Es tracta, per tant, d'una informació històrica de gran valor documental però parcial, ja que són escasses, per no dir nul·les, les referències a altres esferes de la vida dels ibers com són la religió, els costums, els aspectes econòmics i l'organització social. Aquests darrers aspectes només poden rastrejar-se a través de l'arqueologia, que permet recuperar, en els poblats excavats, els aixovars i els equipaments domèstics i, en definitiva, totes les restes de la cultura material a través de les quals es pot reconstruir la vida quotidiana. Al seu torn, l'estudi de les necròpolis permet fer una aproximació als ritus relacionats amb el món dels morts i, atesa la presència de tombes principesques, confirma l'existència d'una societat fortament jerarquitzada. L'art, i sobretot l'escultura i la pintura, és un dels camps que aporta major informació sobre la societat ibèrica, i és precisament la pintura feta als vasos ceràmics, considerada com una art menor, la que ofereix un riquíssim món iconogràfic encara per descobrir.

A l'àrea ibèrica es distingeixen tradicionalment tres focus pictòrics en els quals desenvolupà la decoració figurada (humana i animal): el focus de Llíria, conegut com l'estil narratiu d'Oliva-Llíria; el focus de la vall de l'Ebre, considerat com una variant de l'estil narratiu; i el focus d'Elx-Archena o estil simbòlic. Aquesta classificació, establerta entre els anys trenta i quaranta d'aquest segle, es manté vigent en l'actualitat, tot i que la presència de vasos amb decoració figurada en altres zones geogràfiques —com el vas Cazurro d'Empúries (Alt Empordà), el de Santa Catalina del Monte (a Verdolay, Múrcia), els kalathoi o barrets de copa d'Elche de la Sierra (Albacete) i d'El Cabezo del Tío Pío (Múrcia), el crater d'El Cigarralejo (prop de Mula, Múrcia) o les troballes recents de Carmona (Sevilla)— modifiquen aquest esquema i mostren, una vegada més, les diferències cronològiques i culturals i els trets artístics diferenciadors que existeixen dins del territori ibèric.

L'estil de Llíria, en contraposició a l'estil d'Elx, en què predominen les imatges individualitzades amb un fort contingut simbòlic religiós, representa escenes col·lectives disposades en bandes horitzontals en què participen sempre diversos personatges en actitud de representació, la qual cosa en permet la lectura narrativa.

La temàtica de les escenes de Llíria pot dividir-se en sis grans grups: escenes venatòries; combats terrestres o navals; desfilades de guerrers; duels o jocs de lluita —alguns músics inclosos—; danses o processons de caràcter funerari, i, excepcionalment, animals fantàstics i lluites mítiques entre homes i feres.

Ja els descobridors dels vasos, Lluís Pericot i Isidre Ballester, insistien en el caràcter èpic de les escenes com a fidel reflex d'una vida real i festiva de la societat ibèrica. Miquel Tarradell, en canvi, insistia en el caràcter quotidià de les escenes on es plasmaven, sobretot, els esdeveniments bèl·lics que devien viure els edetans a partir de la segona guerra Púnica. Aquesta tesi ha estat matisada per Carmen Aranegui i Gascó, que no veu en les escenes de Llíria determinats aspectes com són el món del treball o l'habitatge, sinó una temàtica restringida que girava al voltant de dos motius principals: la guerra i la caça.

Amb una posició gairebé contraposada, Ricardo Olmos Romera veu en les imatges de Llíria, abans que res, un món idealitzat i heroic, on fins i tot el famós vas dels Guerrers no representa un combat real sinó lluites mítiques en un espai i un temps irreals.

Si bé existeix un comportament de caràcter heroic en què apareixen barrejats símbols, animals fantàstics i herois, és evident que la temàtica de Llíria plasma preferentment el món del cavaller associat a la guerra i a la caça, és a dir, les activitats universalment atribuïdes a les classes dominants. Així ho demostra la panòplia dels guerrers (casc, pectoral, escut, llança i falcata —espasa de ferro corbada—) i el cavall, elements de prestigi lligats als estaments socials més alts.

En les ceràmiques pintades de Llíria també apareix la dona, per bé que la seva presència és més restringida: o bé forma part d'escenes festives comunitàries amb fort protagonisme encapçalant processons o tocant instruments musicals, o bé són dames nobles, ricament abillades i assegudes en un tron, amb una actitud hieràtica pròpia del privilegi aristocràtic. Així s'aprecia en els fragments ceràmics de Llíria de la Dama del Tron o la Dama amb Flor o en el fragment procedent de la Serreta d'Alcoi, on una gran dama és tractada amb molts miraments pel seu seguici.

Aquesta elit indígena, que devia controlar el poder polític i econòmic, utilitzava el treball de l'artesà especialitzat per a materialitzar i exterioritzar el seu status específic. Així sorgeix la imatge de la classe noble, cavallers i dames, com a motiu central de la decoració figurada de Llíria.

D'altra banda, aquesta ceràmica expressa la identitat d'un gran nucli urbà, la ciutat d'Edeta —avui Llíria—, que destaca per damunt d'altres comunitats satèl·lits i de menor categoria, el repertori temàtic i narratiu de les quals és molt inferior. Foren la ciutat i els grans nuclis els creadors i difusors d'aquest art decoratiu, ja que la seva producció requeria una societat capaç d'entendre aquest llenguatge. Així, les elits establertes en els centres urbans devien promoure l'elaboració d'aquestes ceràmiques de prestigi, decorades per terrissers especialitzats i fetes fer de manera individualitzada, és a dir, per encàrrec.

La vinculació dels tallers que feien ceràmiques de decoració figurada amb assentaments importants també s'evidencia amb la presència de textos pintats acompanyant les escenes dels vasos. La presència de terrissers i de pintors lletrats requeria un grau extrem d'especialització i de divisió del treball que només es podia donar en els grans nuclis. Aquests artistes o pintors de vasos, que dominaven l'escriptura, advoquen l'existència d'artesans que, instal·lats a la ciutat, treballaven a petició de la classe alta. Aquestes famílies dirigents de la societat edetana no dubtaren a fomentar una producció pròpia de béns de prestigi, símbol del seu rang, per a exposar-los a casa seva, o bé per a dipositar-los com a ofrenes a les necròpolis o als santuaris.

Els epígrafs pintats en els vasos de Llíria reforcen el caràcter narratiu d'aquestes ceràmiques, però són minoritaris els textos que es relacionen directament amb les escenes figurades com passa amb el vas Escrit, on un grup de genets apareix voltat d'epígrafs, dels quals és famós el renill ELBEBEBEBE-BER sortint de la boca d'un cavall. La majoria dels textos estan pintats a les vores de les gerres i dels kalathoi i, si bé no es posa en dubte per a molts casos la seva relació amb les escenes, tenen especial interès dins d'aquest grup catorze textos on apareix el vocable EGIAR (donar, dedicar/fet/senyor propietari) acompanyat d'algun nom personal. El fet fa pensar que podria tractar-se de fórmules dedicatòries, els noms propis de les quals no serien de l'artista sinó del propietari que encarregà el vas, acompanyat d'un títol o apel·latiu que n'indica el rang. Devien ser, per tant, vasos de prestigi individualitzats, fets per artistes altament especialitzats que treballaven per encàrrec de la classe alta, és a dir, l'aristocràcia.

Vas de la Dansa, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segle II aC.

MPV / G.C.

Una altra dada d'interès sobre els vasos figurats de Llíria és el context on foren trobats alguns dels més famosos, com ara el vas dels Guerrers, el vas de la Batalla Naval, els kalathoi de la Dansa Bastetana i de la Dona Genet, o l'oinokhóes —una mena de gerreta— dels Genets amb Flautistes, entre d'altres. El fet que fossin trobats en un edifici sacre, i més concretament en un pou on es dipositaven vots, junt amb d'altres ofrenes de ceràmiques i terrecotte, atorga indiscutiblement un significat ritual a l'estil narratiu de Llíria i, si s'ha de jutjar per les escenes, reflecteix l'assoliment col·lectiu de les cerimònies celebrades entorn d'aquest edifici.

Per tot això, la ceràmica amb decoració figurada i els textos que l'acompanyen no solament mostren aspectes descriptius de valor iconogràfic indubtable sinó que reflecteixen les activitats pròpies de la classe dominant: guerra, caça i protagonisme en les qüestions religioses. I, en definitiva, mostren en un context urbà l'aristocràcia edetana del final del segle III aC, a vegades confosa en un complex món mític, tot plegat immortalitzat pels artesans i els artistes especialitzats al seu servei.