Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
egregi | egrègia
Història
A la corona catalanoaragonesa, tractament donat, almenys des de la fi del s XIII, als familiars més acostats al rei que no tenien títol d’infant, com també als comtes i barons o grans magnats (el donat als comtes durà almenys fins el 1718).
També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV
egregi | egrègia
Insigne, il·lustre, dit especialment de persones de la noblesa.
Gregori I
Cristianisme
Papa (590-604).
Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt…
Pere Lluís de Borja
Història
Primer duc borgià de Gandia.
Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…
comte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de vescomte i per sota del de marquès.
A la baixa edat mitjana i a l’edat moderna el poder creixent de la monarquia debilità el dels primitius comtes i el dels altres senyors feudals Els sobirans, però, crearen nous comtes, la funció dels quals amb el temps esdevingué purament honorífica Als Països Catalans, amb la desaparició de la major part de les dinasties comtals sobiranes sorgides del desmembrament de l’imperi Carolingi —les darreres foren les d’Urgell 1314, Empúries 1325 i Pallars Sobirà 1503— comte 3, el títol de comte fou detingut per membres de la família reial o per alguns grans magnats molt lligats al rei, com els…
El mapamundi de Cresques Abraham, de l’any 1375
Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la companyia dels…
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
Sant Climent de Torre de Foix o de Vallcebre (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de l’angle sud-occidental Hom hi pot veure els diversos elements ubicats al seu mur de ponent G Llop Enmig de prats, sobre les antigues mines del Collet, resguardada per la gran muralla de roques que rodeja Vallcebre és situada aquesta bella església Lloc d’una gran panoràmica Al nord els cims del Puig-llançada i Tosa d’Alp, a l’est les altives serres de Cerdanyola i Malanyeu, i al fons, Guardiola de Berguedà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 05,9…
comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…