Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
electrodeposició
Química
Procediment d’obtenció d’una capa fina de metall sobre un altre metall per electròlisi.
metal·lització
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Operació de recobrir la superfície d’un cos amb una pel·lícula metàl·lica, o d’aspecte metàl·lic, per tal de donar-li un acabat diferent, per a protecció, per a conferir-li propietats específiques del metall, etc.
En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en…
cianur d’argent
Química
Pólvores blanques, insolubles en aigua, que s’ennegreixen a la llum i es descomponen a 320°C, preparades per acció d’un cianur alcalí sobre una solució de sal d’argent.
Solubles en excés de cianur, el dicianoargentat obtingut és emprat com a electròlit en l’argentat per electrodeposició
protecció dels metalls
Química
Tecnologia
Recobriment d’una superfície metàl·lica amb una substància metàl·lica o no per tal de protegir-la de l’oxidació, de la corrosió, del desgast, etc.
La protecció per recobriment metàllic sol ésser obtinguda per electrodeposició, per metallització, per galvanització, per cementació, etc, mentre que la protecció per recobriment no metàllic és obtinguda per aplicació de pintures, vernissos, esmalts, etc, sobre la superfície que hom vol protegir
hidrometal·lúrgia
Tecnologia
Tècnica metal·lúrgica extractiva en fase líquida.
Consisteix a dissoldre el metall mitjançant un dissolvent selectiu lixiviació i la posterior precipitació per electrodeposició, per addició d’un metall menys noble però més electronegatiu o per reducció amb hidrogen o altres substàncies reductores La hidrometallúrgia redueix els problemes de corrosió atmosfèrica, permet l’ús de minerals pobres i dóna metalls relativament més purs que altres procediments extractius
aluminiatge
Tecnologia
Operació que consisteix a deposar una capa d’alumini sobre un suport, especialment sobre ferro o un aliatge ferri per a protegir-lo contra la corrosió, sobretot a temperatura elevada.
L’aluminiatge no pot efectuar-se per electròlisi en solució aquosa, bé que, al laboratori, l’electrodeposició de l’alumini ha pogut obtenir-se en solvents orgànics Tècnicament, l’aluminiatge té lloc per immersió en un bany d’alumini fos que conté eventualment una petita quantitat de silici perquè reïxi cal suprimir absolutament tota capa d’òxid entre els dos metalls Un procediment especial de protecció del ferro per aluminiatge és la calorització
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…