Resultats de la cerca

La idea més genèrica d’un ésser diví que entra en la carn en un cos humà pertany al patrimoni religiós comú en l’àmbit complex de les manifestacions de la divinitat En certs sectors del budisme la idea d’encarnació va implicada en la doctrina de la transmigració de les ànimes Així, el dalai-lama és una encarnació del Buda i, en l’hinduisme, Kriṣhṇa i Rama són encarnacions del déu Viṣhṇu Hom pot veure una forma indirecta d’encarnació en el títol de “fill de la divinitat suprema” atribuït al rei pels clàssics del confucianisme xinès, i hom pot dir…

Competí pel GEiEG Es proclamà campiona d’Espanya de 3000 m en pista coberta 1992, 1994, 10000 m en pista 1993, 1994, 1995, 2000 i 10 km en ruta 1992, 1994, 1995, 1997, i campiona de Catalunya dels 10 km marxa 1996-99, 2002 Establí els rècords estatals de 3000 m obstacles 1999 i 10000 m en ruta 1993 i pista 2000 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000, en els dos primers prengué part en la prova dels 10 km marxa i en els darrers, en la dels 20 km També diputà dos Campionats del Món 1993, 1995, en el primer dels quals assolí una medalla de bronze en els 10 km…

Campiona d’Espanya en categoria juvenil 1983, el mateix any participà en el Campionat del Món i aconseguí la tercera posició al Memorial Blume de Barcelona El 1984 formà part de l’equip suplent de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Los Angeles

En aquest sistema de còmput cal distingir dos estils l’anomenat florentí , perquè fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any i l’estil pisà , que feia retrocedir el començament de l’any al 25 de març anterior a Nadal, o sigui 9 mesos i 7 dies abans del nostre El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí S'estengué a…

Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà suportat al…

Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…

Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú

Heroi central del Rāmāyaṇa , fou adorat com a déu suprem als Upanishad més tardans i com a déu salvador als Purāna El seu culte figura entre els principals del N de l’Índia i, a diferència del de Kriṣhṇa, mai no ha degenerat en formes llicencioses En algunes sectes Rāmānuja , Rāmānanda la seva devoció és indispensable per a atènyer l’alliberament moksa

El seu ús es difongué a partir del s V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al s IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al s X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…