Resultats de la cerca

Com cada any, la Flama del Canigó s'encén arreu dels Països Catalans Aquest any, però, està centrada en la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per aquest motiu s'encén també a Brusselles, Hamburg, Edimburg i Ginebra Durant l'acte es llegeix un escrit del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que aquest any no pot lliurar la Flama al president del Parlament de Catalunya perquè es troba empresonat

Generalment consisteix en algun tipus de temporitzador que encén i apaga els llums o l’aparell de música, o bé fa apujar i abaixar les persianes o els tendals

Aquest fenomen s’esdevé perquè, durant l’encesa normal de la mescla combustible, el front de la flama que avança progressivament per l’interior de la cambra fa incrementar la pressió i la temperatura de la mescla encara no encesa i, en ultrapassar, aquestes, determinats nivells, s’encén totalment i instantàniament provocant el típic fenomen conegut com a detonació encesa

El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització…

En donar tensió i encendre's l’encebador, la descàrrega inicial esclafa la làmina, que tanca un contacte i dóna corrent als filaments del tub poc després la làmina es refreda i torna a la posició inicial i, en obrir-se el contacte, s’encén el tub i es manté encès Hi ha altres tipus d’encebadors automàtics magnètics, tèrmics, etc, i en alguns casos són emprats encebadors manuals

Un coet, en essència, consta d’un tub de cartó, canya o llauna, tapat per un extrem, ple de pólvora ben atacada, amb un orifici o metxa per l’altre extrem, per on hom l’encén El coet volador és un coet estabilitzat per una tigeta sòlidament lligada al tub, parallela a la direcció de sortida dels gasos de combustió, amb la qual cosa es projecta enlaire Variant convenientment la càrrega hom obté diversos efectes lluminosos i sonors

Té una densitat d’1,764 i bull a 39°C i 56 mm de mercuri És molt soluble en l’aigua i forma amb aquesta un azeòtrop de punt d’ebullició màxim que conté un 71,6% de l’àcid Hom l’obté per destillació a pressió reduïda del perclorat potàssic amb àcid sulfúric del 96% De fort caràcter oxidant, s’encén o explota quan es troba en contacte amb materials fàcilment oxidables, especialment en calent És un àcid molt corrosiu És emprat en medicina, en anàlisi química, com a catalitzador àcid, i per a la fabricació d’explosius

Bàsicament consta d’un tub o canó, que fa de guia i pot ésser apuntat, amb un sistema elèctric que encén la càrrega propulsora del coet i dispara els projectils en una cadència molt ràpida Acostuma a tenir incorporat un sistema de mira infraroig o làser El calibre dels projectils és considerablement variable en els primers atenyia 45 mm, i actualment hom fabrica llançacoets múltiples de 227 mm El seu radi d’acció pot abastar fins a 30 km en els més moderns El perfeccionament progressiu d’aquesta arma ha permès de superar la seva imprecisió inicial

Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…