Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes…
xemeneia d’equilibri
Física
Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.
equilibri de nitrogen
Alimentació
Referit al nitrogen d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.
Si hi ha creixement, és positiu ingestió superior a excreció, i en les malalties degeneratives és negatiu
barra d’equilibri
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística femenina consistent en una barra horitzontal d’alumini recoberta de cuir o de material sintètic, de 5 m de llargada i 10 cm d’amplada i situada a 1,25 m d’alçada, que descansa sobre dos suports lleugerament inclinats.
altura d’equilibri
Transports
Altura en què és anul·lada la força ascensional d’un aerostat lliure sense motor.
Orella: oïda i equilibri
Orella esquerra
CC0
L’orella constitueix una estructura sensorial complexa que actua com a òrgan del sentit de l’oïda i intervé en el manteniment de l’equilibri corporal L’oïda és un sentit molt important Cal tenir en compte que és prioritari en la comprensió de la parla, basada en l’emissió de sons articulats, que és el mitjà de comunicació principal en la societat L’orella es troba adaptada a la percepció preferent dels sons que corresponen a la veu humana, i qualsevol mena de dèficit auditiu pot provocar dificultats en la relació social De vegades es tracta, simplement, d’un dèficit mínim, que hom no…
Moviments, forces i equilibri
Què és el moviment És fàcil observar al nostre entorn objectes en moviment Veure coses que es mouen ens resulta tan familiar, que ens sembla que no cal entendre ni explicar res dels moviments Això no obstant, si ens preguntem què entenem per moviment topem amb certes dificultats No n’hi ha prou a dir, per exemple, que un cos és en moviment perquè veiem que es mou En alguns casos, el moviment dels cossos és imperceptible, de tan lent com pot arribar a ser Per exemple, quan observem els estels en una nit serena o quan contemplem una glacera majestuosa no ens adonem que també estan dotats de…
humitat relativa d’equilibri
Alimentació
Humitat relativa en què un aliment (o un altre producte) no guanya ni perd humitat; numèricament correspon al valor de l’activitat d'aigua multiplicat per cent.
Nou equilibri de forces a les Corts Valencianes
Roberto García Blanes, diputat pel PSPV-PSOE a les Corts Valencianes, es dóna de baixa d’aquest partit i s’integra al Grup Mixt, el mateix que va fer fa 10 dies un altre diputat socialista, Josep Garés D’aquesta manera, les Corts Valencianes passen a tenir 42 diputats del PP, 30 del PSPV, 7 d’EU, 4 d’UV i 6 del Grup Mixt 1 d’Iniciativa de Progrés, escindit d’UV, 3 de Nova Esquerra i els dos ara escindits del PSPV-PSOE, una composició més favorable al PP, ja que l’oposició depèn del Grup Mixt per a poder superar el partit majoritari de les Corts
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor ( TA i TB . punts d’ebullició d' A i B ); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic ( TA i TB . punts de fusió d' A i B ); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni, i si n'hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius, i els canvis en sentit contrari són anomenats…