Resultats de la cerca

Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol

Fou professor a la Sorbona 1922-48 Edità i escenificà, ajudat pel grup Théophiliens, diverses peces de teatre medieval Publicà, entre d’altres obres, Histoire de la mise en scène dans le théâtre religieux français du Moyen Âge 1906, La grande clarté du Moyen Âge 1943 i La poésie en France au Moyen Âge 1952

Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor'kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor'kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dóna a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943

Apareix en els anomenats romances fronterizos i, novellat, en l' Inventario d’Antonio de Villegas, escrit el 1551 Alguns anys més tard, el 1559, Jorge de Montemor recollí el tema a la Diana Inspirà, finalment, Joan Timoneda i, sobretot, Lope de Vega, el qual l’aprofità en La Dorotea i l’escenificà en El remedio en la desdicha

Començà la seva carrera al Théâtre Quotidien de Marsella i al Jo Tréhard, de Caen, on signa el seu primer gran muntatge, Électre 1966, de Sòfocles Dirigí el Théâtre National de Chaillot 1981 i concorregué regularment al Festival d’Avinyó El 1988 és nomenat administrador general de la Comédie Française, on dirigeix els seus darrers espectacles Escenificà un extens repertori d’obres de teatre i òperes, en les quals el decorat i l’escenografia era més que un complement de l’actor i del text

Al final de la Segona Guerra Mundial assolí una gran anomenada amb la narració curta sobre la Guerra Civil Espanyola Wir sind Utopia ‘Som una utopia’, 1943, que escenificà amb el nom de Gottes Utopia ‘La utopia de Déu’, 1950 Posteriorment se situà entre els novellistes catòlics del seu país, sobretot amb la trilogia Die Sintflut ‘El diluvi’, 1949-59 És autor de peces teatrals — Tanz durchs Labyrinth ‘Dansa a través del laberint’, 1948— i de llibres de poesia — Requiem für ein Kind ‘Rèquiem per a un infant’, 1948

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d…

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya…

Debutà el 1938 com a ballarí i aviat es dedicà a la coreografia El 1944 assolí un gran èxit amb el seu primer ballet, Fancy Free , producció que l’acredità com un dels principals coreògrafs de Broadway Del 1949 al 1990 dirigí la companyia New York City Ballet Conreà un estil eclèctic amb el qual escenificà nombrosos ballets i musicals, entre els quals Interplay 1945, Pied Piper 1951, Fanfare 1953 i Dances at a Gathering 1969 Adaptà amb gran èxit algunes de les seves produccions per al cinema, com West Side Story 1957 pellícula 1960, que guanyà 11 Oscar el 1961, un dels quals a la…

Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre Poliorama,…