Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies…
escopinya gravada
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 4 a 6 cm de diàmetre i de closca groga grisosa solcada de costelles transversals.
Habita colgat a poca profunditat
escopinya de llet
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, de closca blanquinosa i solcada de granulacions, comú a les Illes Balears.
cloïssa
Cloïsses
© C.I.C. Moià
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, d’uns 5 cm d’amplada i 8 cm de llargada, amb les valves ovals i recorregudes per unes fines estries radials que es creuen amb unes altres de concèntriques.
Tenen una coloració variable groguenca, verdosa o grisosa La seva carn és molt apreciada, crua o en conserva Viuen enfonsades en el fang o en llocs de sorra fina i d’aigües tranquilles Hom n'efectua la recollecció amb rasclet, o amb la mà en llocs on hi ha marees, i dura tot l’any, però especialment a l’estiu i a la tardor
rossellona
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels venèrids, d’uns 5-6 cm de llargada, closca oblonga, un xic més llarga pel davant que pel darrere, amb solcs longitudinals molt fins i junts i costelles transversals molt fines.
És molt freqüent en fons sorrencs de les mars dels Països Catalans La seva carn és molt apreciada
tellerina
Tellerina
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels donàcids, d’uns 2-3 cm de llargada, de closca allargada i aparentment triangular amb les vores dentellades, color violeta fosc a la cara interna i rosat groc a l’externa.
Abunda als fons fangosos i arenosos del litoral, i és molt apreciada com a marisc cru o cuinat Abunda a les costes dels Països Catalans
venèrids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, amb la closca ovoide, peu ben desenvolupat, sifons llargs, recoberts de papil·les i soldats a la base i mantell obert ventralment.
Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles
eulamel·libranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals.
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines,…
Els bivalves
La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…