Resultats de la cerca

La vall també comprèn el poble de Mencui L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós

Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià

La seva església parroquial és dedicada a Sant Marçal Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a Soriguera dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’ Arboló i el despoblat de Tolzó

El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva consagració,…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per consolidar les…