Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Manel de Barnola Escrivà de Romaní
Atletisme
Atleta.
Competí en diversos esports destacant en l’atletisme Formà part dels clubs Català Esport Club, SS Pompeia i Reial Club Deportiu Espanyol, entre d’altres Fou campió de Catalunya en llançament de javelina 1916 i recordista català en llançament de disc 1917, amb una marca de 33,03 m Per altra banda, fou campió d’Europa de rem a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Practicà també la natació, el waterpolo i el tennis, i formà part del grup fundacional del club de tennis que posteriorment prengué el nom de Reial Club de Tennis Turó
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou…
El Mestre de l’Escrivà de Lleida
Art gòtic
Aquest escrivà, una figura volumètrica i elegant asseguda gràcilment sobre les fulles d’acant, ha donat el nom convencional al mestre de cultura pisanosienesa que dirigí el segon taller del manuscrit dels Usatges de la paeria de Lleida , en origen encarregat per Ot I de Montcada AML, ms 1375, foli 75 – L Melgosa La denominació de Mestre de l’Escrivà de Lleida serveix per a batejar un anònim, autor d’algunes de les pintures més atractives del primer italianisme català La majoria d’aquestes obres havien estat atribuïdes als Bassa, però tanmateix delaten l’existència d’…
Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Comte d’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fou fundador i president de l’Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep creada el 1685 Publicà, anònima, l’obra d’erudició Clarín de la fama València 1683 i deixà inèdites algunes obres, com ara Práctica del juego de la espada i Espejo político de reyes y vasallos en la vida y sucesos del señor don Pedro IV Publicà un total de set poesies als reculls Luces de la Aurora València 1665 i Sacro monte Parnaso València 1686, i en presentà setze més a diverses acadèmies i…
Onofre Vicent Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Historiografia catalana
Erudit i poeta.
Vida i obra Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany, era fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història, i fundà l’Acadèmia de València 1685 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies, i veié moltes de les seves composicions publicades en llibres de festes o collectius, tot i que eren versos de circumstàncies Més originals sembla que foren les seves aportacions historiogràfiques tanmateix, han desaparegut o són illocalitzables, o d’accés difícil Deixà inèdits…
Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai
Història
Política
Polític.
Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalano-aragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612 i 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València 1604-08
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08
Jeroni Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní
Cristianisme
Predicador, germà de Francesc, primer marquès de Bèlgida.
De l’orde de sant Jeroni 1685, fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalanoaragonesa Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II 1701 i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Castella 1714