Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Magí Fita i Rovira
Arts decoratives
Ceramista, darrer representant d’una nissaga d’escudellers.
Es formà a Llotja Barcelona A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins Fou premiat a les exposicions de Barcelona 1871 i Madrid 1875, i participà a la universal de l’any 1888 La collecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador
terrissaire
Oficis manuals
Persona que fa o ven objectes de terrissa.
Als Països Catalans els terrissaires estaven organitzats en gremis per especialitats gerrers , ollers , escudellers i rajolers
gerrer
Història
Menestral que fabricava gerres.
El gremi de gerrers, d’ollers i de rajolers, sota l’advocació de sant Hipòlit, apareix a Barcelona als segles XIII i XIV Les ordinacions del 1402 foren renovades i retocades el 1528, el 1557 i el 1614 Els rajolers se’n separen el 1531, i el 1597 es produí un plet per rivalitat amb els escudellers A Perpinyà hi havia, a l’edat mitjana, un gremi d’ollers, que al segle XVII apareix com de teulers i de rajolers A Mallorca, el gremi de gerrers s’organitzà el 1582
Josep Tolosa Carreras
Escacs
Jugador d’escacs.
Impulsà els escacs a Catalunya al final del segle XIX Soci del Cercle d’Escacs del Café del Recreo, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i de l’escaquístic Cafè Anglès Problemista, fou alumne de Joan Carbó Batlle i mestre de Josep Paluzie Lucena i de Valentí Marín Llovet El 1867 collaborà en la revista Teoría y práctica del ajedrez Fou redactor de la secció de problemes de la revista La Columna de Madrid Publicà el llibre Traité analytique du probleme d’échecs 1892 El 1883 s’encarregà de la columna d’escacs del setmanari La Ilustración Collaborà també en Ruy López 1896-99 A…
Francesc España
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i…
Bonaventura Pollés i Vivó
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Madrid 1872-76 i a Barcelona 1876-79 i es titulà el 1880 Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú —d’on procedia la seva família—, n’amplià el cementiri, restaurà l’església de Sant Antoni i bastí el casal de Santa Teresa, i també diverses cases a Riba-roja A Barcelona, restaurà el palau del marquès de Castellbell —al carrer de la Canuda— per a installar-hi el Foment del Treball Nacional Fou ajudant de Domènech i Montaner a l’Hotel Internacional de l’Exposició del 1888 Feu cases a Barcelona a Rambla de Catalunya-València 1891, Rambla de Catalunya-Mallorca 1889, Muntaner-Gran Via…
Josep Coll i Britapaja
Música
Compositor i escriptor català.
Nascut a Puerto Rico, fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona, on estudià dret La seva ideologia era de tipus liberal federalista, i participà en diferents publicacions de caràcter revolucionari Formà part de l’anomenat Taller dels Escudellers, on coincidí amb Valentí Almirall i Conrad Roure Mostrà actituds polítiques similars a les de Frederic Soler, però aviat abandonà la política per dedicar-se de manera quasi exclusiva al teatre, i escriví obres líriques que en el seu temps assoliren una bona acollida Era autor de la lletra i algunes vegades també…
La Porcellana, SA i els Florensa
La porcellana La porcellana és una terrissa molt fina formada per feldspat i caolí, que pot ser transparent Fou descoberta a la Xina, abans de l’era cristiana i coneguda pels europeus a l’edat mitjana La primera fàbrica europea s’establí a Dresden Alemanya al començament del segle XVIII Després, el descobriment de jaciments de caolí portarà a la seva aparició a Holanda i França Les manufactures de Llemotges i Sèvres donaran nom a l’anomenada porcellana francesa o tendra, que es diferenciava de la dura o xinesa perquè el punt de cocció era més baix i l’esmalt exterior es podia ratllar més…
oller | ollera
Oficis manuals
Persona que fa o ven olles i d’altres atuells de terrissa (terrissaire).
A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de…
Joan Guillemí
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina