Resultats de la cerca

Paisatgista de l' escola de Barbizon , recercà efectes de contrallum, aconseguits amb una factura ràpida i economia de colors, fonamentalment verds i ocres És autor de Gossos al bosc Louvre i Proximitat de la tempesta 1871, Museu Puškin, Moscou, i influí sobre molts altres pintors

Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra pictòrica de maduresa és afí…

Als anys quaranta s’installà a Madrid, on feu cartells per a cinemes Després residí a París, Roma i Londres fins que s’installà definitivament a Nova York l’any 1949 Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres, amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat…

Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…

Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa…

Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la biblioteca, el…

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…