Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
estabilitzador
Alimentació
Additiu alimentari que manté la textura i l’aspecte del producte; pot tenir una acció espesseïdora, antienduridora, escumant, antiscumant, emulgent, humectant, etc.
En un sentit més restringit, hom designa com a estabilitzador la substància capaç d’estabilitzar suspensions i emulsions Amb aquesta finalitat, hom empra gomes, alginats, carragenats, pectines, fosfats i polifosfats, celluloses, mono i diglicèrids d’àcids grassos, manitol, sorbitol i d’altres
enterbolidor
Alimentació
Additiu alimentari emprat per a estabilitzar emulsions, en especial dels aromes, en begudes no alcohòliques, i donar-los l’aspecte de terbolesa que els és propi.
S'han emprat amb aquesta finalitat olis bromats, la inoqüitat dels quals ha estat controvertida Hom utilitza també èsters del glicerol i la colofònia, i l’acetat isobutirat de sacarosa
mètode de Thomas
Alimentació
Procediment per a estabilitzar la clorofil·la de les verdures i per a mantenir-ne el color verd malgrat ulteriors tractaments, que consisteix a escaldar-les a 77°C.
patata
Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
llet
Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…