Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de…
Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die…
Viktor Meyer
Química
Químic alemany.
Exercí la docència a Stuttgart, Zuric, Göttigen i Heidelberg Ideà un mètode per a determinar la densitat del vapor Pot ésser considerat el creador de l’estereoquímica
Paul Walden
Químic naturalitzat alemany.
Professor a l’Institut Politècnic de Riga 1900, a la Universitat de Rostock 1919-34 i a la de Tübingen des del 1947, treballà en estereoquímica i descobrí la regla i la inversió que duen el seu nom
John Warcup Cornforth
Química
Químic australià.
Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog
Odd Hassel
Física
Químic i físic noruec.
El 1969 compartí el premi Nobel de química amb DHRBarton, pels seus treballs en l’anàlisi conformacional com a nou auxiliar per a esbrinar l’estructura molecular Estudià també l’estructura dels composts orgànics amb halògens, l’estereoquímica dels anells de sis carbonis i l’estructura molecular per mitjà dels raigs X i la difracció d’electrons
policloroprè
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització en emulsió del 2-cloro-1,3-butadiè (cloroprè), emprant peròxids com a iniciadors.
És constituït per unions 1,4 i té una estereoquímica principalment trans respecte al doble enllaç És resistent a l’oxidació i a la calor, i resulta pràcticament incombustible pel seu contingut de clor D’altra banda, és resistent a la majoria de dissolvents Pot ésser vulcanitzat conduint a modificacions que presenten resistència física i elasticitat comparables a les del cautxú natural, juntament amb una resistència tèrmica molt superior És conegut comercialment com a neoprè
Elias James Corey
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…
Bernard Feringa
© Rijksuniversiteit Groningen
Química
Químic neerlandès.
Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…