Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
clavícula
Anatomia
Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estern i l’omòplat, amb els quals s’articula.
La clavícula presenta dues cares, dos cantells i dos extrems s’hi insereixen els músculs deltoide, trapezi, esternoclidomastoidal, subclavi, pectoral major i esternoclidohioidal Forma part de la cintura escapular de molts vertebrats
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
punt d’Erb
Anatomia animal
Punt situat per damunt de la clavícula i per fora del múscul esternoclidomastoidal.
Traumatismes obstètrics del nounat
Definició i causes Són anomenades traumatismes obstètrics les lesions del nounat esdevingudes durant el procés del part Aquestes lesions es produeixen a conseqüència de les forces mecàniques que actuen sobre el fetus durant el part, degudes al mateix procés fisiològic o a les maniobres que s’efectuen per a extreure el fetus Es presenten especialment quan el part és difícil, i sobretot si s’han d’emprar instruments en l’extracció del fetus Per aquesta raó, els traumatismes són freqüents quan el fetus és relativament gros en relació amb les dimensions de la pelvis de la mare, i quan es troba…
síndrome de Vernet
Patologia humana
Quadre clínic caracteritzat pels trastorns de la deglució i de la fonació, abolició del reflex nauseós i paràlisi del trapezi i de l’esternoclidomastoidal; és degut a la lesió dels IX, X i XI parells cranials.
Presències catalanes a la pintura de Sardenya
Art gòtic
Els precedents La conquesta catalana de Sardenya iniciada el 1323, amb el desembarcament de l’infant Alfons a Palma de Sols i continuada el mateix any amb el setge de la capital del judicat de Càller, que capitulà el 1326, no tallà d’arrel les sòlides relacions amb la cultura pictòrica italiana, en particular, la toscana el fet no pot sorprendre, si es considera que pels mateixos anys a Barcelona també s’imposava l’estil gòtic italià, impulsat per comitents com Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós, a través de Ferrer Bassa Sant Julià caçant, compartiment del retaule de l’Anunciació atribuït…