Resultats de la cerca

El seu cicle de Chaminadour el revelà com un gran estilista i sobretot com un renovador de la inspiració novellesca, pel seu detallisme i la seva impassibilitat, no exempta de sornegueria, que en fan també el precursor de les tècniques del nouveau roman

Conreà la poesia i la narració i excellí com a estilista Sobresurten Legenden der Zeit ‘Llegendes del temps’, 1909 i Der Opfergang ‘Sacrifici’, 1911 El 1933 publicà Antwort eines Deutschen an die Welt ‘Resposta d’un alemany al món’, rèplica a Romain Rolland, en defensa del nazisme

Notable estilista, conegut com “el poeta de la brasilitat”, la seva obra tingué una evolució molt important a partir del poema Banguê 1927 fins a Invenção de Orfeu 1952, llarg poema on ressorgeixen els mites angoixants de la seva infantesa al nord-est brasiler Fou també un conegut pintor

Sacerdot catòlic fins el 1518, predicador luterà més tard, criticà la intransigència d’uns i altres Escriptor popular i crític social, és autor de Geschichtsbibel ‘Bíblia històrica’, 1531, Paradoxa 1534, Weltbuch ‘Llibre del món’, 1534 i Kriegsbüchlein des Friedens ‘Llibre militar de la pau’, 1539 La ironia i el pessimisme són els trets fonamentals de la seva imatge del món Amb Luter, és considerat el màxim estilista alemany del seu segle

Adherit a l' imatgisme , escriví Collected Poems 1928, The English Novel 1930, assaig crític, una trilogia sobre Caterina Howard i The Good Soldier ‘El soldat bo’, 1915, novella Després de la Primera Guerra Mundial publicà novelles de guerra, com No more Parades ‘Prou parades’, 1925 Fundà l’"English Review” 1908 i, a París, la “Transatlantic Review”, literària Fou un elegant estilista, influït per Henry James i Joseph Conrad, sobre els quals escriví assaigs 1914 i 1924

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

Llicenciat en farmàcia i lletres, pertangué al grup Caligenea de Josep Carner i fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge, per a la qual traduí poetes grecs Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional És autor de Vint-i-cinc anys de crítica 1959, on reuní els articles publicats a  La Publicitat , Revista de Catalunya , etc, i de l’antologia Cent anys de poesia catalana 1968, que fou completada i publicada per Antoni Comas Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns

Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista