Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
estribord
Transports
Costat dret d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a babord).
baiona
La baiona en una reconstitució d'una nau romana (navis oneraria) del segle II
© Fototeca.cat
Transports
Rem situat en el codast d’algunes embarcacions menors per a fer les funcions de timó i, a més, en alguns casos, servir de propulsor.
Antigament fou usat en vaixells, els quals n'acostumaven a portar un, a l’aleta d’estribord, o dos, un a cada aleta
góndola
góndola per un canal de Venècia
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació menor, llarga i estreta, de fons pla, típica de Venècia, amb una proa i una popa que s’alcen d’una manera característica tot exhibint, la proa, un ornament dentut de ferro.
El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana
trencaglaç
Transports
Vaixell especialment construït per poder trencar la capa de glaç que hi ha a la superfície de l’aigua de determinades mars o de determinades zones, especialment en certes èpoques de l’any, i obrir en l’aigua glaçada un canal lliure que permeti la navegació.
El trencaglaç és caracteritzat per la gran resistència del seu buc, capaç de suportar les grans pressions a les quals és sotmès, especialment de la proa, la roda de la qual té un perfil molt inclinat a la seva part baixa de manera que el vaixell puja, en avançar, sobre la capa de glaç i el seu pes la trenca, i així pot anar trencant el glaç contínuament a mesura que avança El trencaglaç és subdividit en nombrosos compartiments de poca amplada que constitueixen tancs d’aigua, la qual és transvasada ràpidament dels tancs de proa als de popa i viceversa i dels de babord als d’estribord…
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
babord
Transports
Costat esquerre d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a estribord).
barrotí
Transports
Cadascun dels llistons de secció quadrada que van de babord a estribord en un engraellat.
cossia
Transports
Passadís central d’una galera que dividia els bancs dels remadors de babord dels d’estribord.
llata
Transports
Peça de fusta o ferro que, col·locada de babord a estribord, sosté les taules de la coberta.
art de ròssec
art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…