Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
impediment estèric
Química
Fenomen que s’esdevé quan un procés químic, una reacció o un simple canvi de configuració o de conformació no poden tenir lloc com a conseqüència del volum dels àtoms o dels grups d’àtoms de la molècula.
efecte estèric
Química
Resultat de la influència que té la configuració de les substàncies reaccionants en la velocitat, la natura i l’extensió d’una reacció.
Donat que el volum i la forma dels àtoms i les molècules, la distribució de la càrrega elèctrica i la geometria dels angles d’enllaç influeixen d’una manera fonamental en el decurs de les reaccions químiques
impediment estèric
Química
Dificultat o impediment perquè es produeixi una reacció, a causa de la interferència espacial dels grups.
Aquesta és deguda als efectes estèrics dels elements geomètrics de la molècula Així, els grups funcionals voluminosos poden dificultar l’apropament dels grups reactius, la qual cosa fa disminuir la velocitat de la reacció
condensació aldòlida
Química
Condensació de dues molècules d’aldehids, iguals o diferents (una de les quals, almenys, ha de tenir hidrogen en α), que es produeix en presència de quantitats catalítiques d’una base i dóna lloc a la formació d’aldols:9820.
Si la reacció és conduïda sense cap precaució o si, perquè es produeixi, cal elevar massa la temperatura cas dels aldehids poc reactius aromàtics o amb impediment estèric, l’aldehid es deshidrata en formar-se i s’obté un aldehid etilènic condensació de Claisen-Schmidt Si és utilitzat formaldehid, aquest reacciona amb tots els hidrògens en a de l’altre reactant i, en el cas general, la reacció no s’atura a un aldol Les cetones donen entre elles, o amb els aldehids, una condensació totalment similar a l’aldòlica, que condueix als β-cetols
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de…
velocitat de reacció
Física
Química
Variació amb el temps de la concentració d’un dels reactius o dels productes que intervenen en una reacció química.
En general, la velocitat d’una reacció química depèn, a temperatura i pressió determinades, de la natura i la concentració dels reactius, mitjançant una constant numèrica coneguda com a constant de velocitat , la qual és alhora funció de la temperatura L’estudi de les velocitats de reacció pot ésser abordat des d’un punt de vista microscòpic o macroscòpic En l’anàlisi microscòpica hom estudia fonamentalment l’evolució de la constant de velocitat amb la temperatura Històricament, el primer intent de relacionar la constant de velocitat amb la temperatura fou fet per SArrhenius mitjançant la…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
nitrogen
Diagrama de flux del `rocediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matissos molecolars de zolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraciionasa a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de retificació); l’expansió del gas rasidual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per DRutherford el 1772, i a la mateixa època, també per HCavendish i JPriestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile és…