Resultats de la cerca

Aquest 2015 es va produir una greu crisi institucional a Moldàvia El primer ministre Chiril Gaburici, nomenat al gener, va haver de dimitir al juny quan es va demostrar que havia falsificat el seu títol universitari Posteriorment, Valeriu Streleţ, nomenat primer ministre pel Parlament el 31 de juliol amb els vots de la coalició europeista, va ser acusat de frau massiu i d'acceptar suborns per valor de 260 milions de dòlars arran de les negociacions del país amb l'FMI Sotmès a una moció de no-confiança el 29 d'octubre, el Parlament va revocar el seu nomenament pel vot de 65 dels…

Després de les nombroses protestes populars arran dels escàndols de corrupció que havien sacsejat el país, el 20 de gener de 2016 va prendre el càrrec de primer ministre l’europeista Pavel Filip L’havia precedit, durant menys de tres mesos, Gheorghe Brega, que havia estat nomenat pel Parlament a l’octubre del 2015 per a substituir Valeriu Streleţ, acusat d’haver desviat centenars de milions de dòlars en benefici propi Les ja clàssiques crisis institucionals a Moldàvia van viure, l’any 2016, un nou episodi més punyent, i, previsiblement, amb serioses conseqüències El 4 de març el…

El 8 de juliol, Raimonds Vējonis, del Partit Verd, va ser designat president de Letònia pel Parlament en substitució d'Andris Bērziņš, que havia acomplert el seu mandat de quatre anys Letònia ha continuat manifestant la seva vocació europeista i atlantista, com també la seva forta sensibilitat envers qualsevol potencial amenaça a càrrec de Rússia Per això, el país va participar activament en activitats de l'OTAN i va organitzar la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea el primer semestre del 2015, amb un èxit reconegut Letònia també va manifestar de manera recurrent…

El boicot internacional als productes russos va fer augmentar les exportacions d’Estònia © J Nilson / Estonian Wild Life Tours Durant l’any 2014 Estònia va continuar reforçant la seva vocació europeista i va manifestar diverses vegades el desig de formar part de la comunitat de països nòrdics Al mateix temps, va condemnar les accions de Rússia sobre Ucraïna Des del punt de vista econòmic, el país va evitar els efectes negatius de les sacsejades financeres i va escapar-se d’una nova recessió que hauria estat greu per a les fràgils estructures del país, gràcies a un inesperat…

El 16 de març, després d’anys d’inestabilitat política i de presidències interines que ostentaven els presidents del Parlament, Moldàvia va nomenar un nou president del país Nicolae Timofti va ser elegit gràcies a la unió dels partits europeistes, però també per la deserció de tres diputats comunistes que van fer que s’assolís la llargament desitjada majoria de 61 diputats sobre 101 que la Constitució exigeix per a aquest càrrec El nou president, jutge de 63 anys, és un decidit europeista i va iniciar el seu mandat amb una visita a Brusselles i l’establiment de negociacions amb…

La difícil convivència entre el president prorús Igor Dodon, i el primer ministre moldau, l’europeista Pavel Filip, va comportar noves tensions durant l’any 2017 Així, quan Filip va proposar Eugen Sturza com a nou ministre de Defensa, Dodon es va negar a signar el nomenament Això va dur el president del Tribunal Constitucional a recordar el 17 d’octubre els deures del president, sota amenaça de ser suspès temporalment Moldàvia no tenia ministre de Defensa des del desembre del 2016, i la resistència de Dodon a acceptar-ne un de nou va ser deguda a l’actitud prooccidental del…

El 15 d’octubre de 2017 es van celebrar eleccions municipals a Estònia Considerat el país més digitalitzat del món, el 28% dels electors van votar prèviament, la majoria dels quals de manera digital Els resultats no van sorprendre ningú el Partit del Centre, que controlava l’Ajuntament de Tallinn, va obtenir el 27% dels vots, seguit molt de prop en nombre de regidors pel Partit Reformista, amb el 19,5% dels vots Tanmateix, gairebé la meitat dels regidors del país van ser elegits en llistes independents Estònia va mantenir la política tradicional europeista i atlantista, i el…

Geòrgia va mantenir com a prioritat de la seva política exterior la seva vocació europeista i atlantista Al mes d'agost es va anunciar l'obertura d'un centre d'entrenament de l'OTAN al país caucàsic, i la mort d'un soldat georgià a l'Afganistan va posar de manifest la collaboració de Tbilissi amb l'Aliança Atlàntica en aquell conflicte Quant a la implicació de Geòrgia en la crisi ucraïnesa, el Govern de Tbilissi va reaccionar amb sorpresa en veure com l'expresident georgià Mikhaïl Saakaix-vili, acusat de diversos casos de corrupció al seu país, va ser nomenat pel Govern ucraïnès…

Al desembre del 2015 el primer ministre, Irakli Gharibaixvili, va dimitir, després de nombroses tensions polítiques amb el president del país i amb el seu propi partit, i va ser substituït per Guiorgui Kvirikaixvili els dos polítics són militants del partit Somni Georgià El 8 d’octubre hi va haver eleccions legislatives a Geòrgia, amb resultats previsibles però no per això menys contundents El partit Somni Georgià –que té una agenda europeista i nacionalista, si bé no agressivament antirussa, i que manté decididament la seva candidatura per incorporar-se a la Unió Europea i a l’…

El primer ministre ucraïnès, M Azarov, i la representant d’Afers Estrangers europea, C Ashton, durant la reunió bilateral UE-Ucraïna al juny del 2010 © The Council of the European Union La revolució taronja, que des del 2004 havia acostat Ucraïna a una esperança nacionalista i europeista, sembla haver mort, o si més no està passant pels seus moments més baixos A les eleccions presidencials del 17 de gener de 2010, el president, Víktor Iúixtxenko, va obtenir únicament el 5,5% dels vots, quedant en cinquè lloc entre els candidats A la segona ronda, el 7 de febrer, es van enfrontar…