Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
exactitud
Física
Qualitat d’un instrument de mesura, o d’una mesura, que dóna de la magnitud mesurada un valor proper al real o al que hom considera real, precisió.
aproximació
Matemàtiques
Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que compliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.
El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del sistema aquest fet, però, no…
a granel
Sense mesurar amb exactitud.
fórmula de Stirling
Matemàtiques
Expressió matemàtica que permet de calcular, aproximadament, el factorial d’un nombre n, si és molt més gran que 1.
L’exactitud del resultat és tant més bona com més gran és n Hom l’escriu Val a dir que, per a qualsevol valor de n , es compleix
biòpsia
Extracció i examen microscòpic d’un fragment de teixit viu.
Permet de diagnosticar amb exactitud certes afeccions en precisar les característiques anatomicopatològiques del teixit lesionat És un mètode imprescindible per al diagnòstic precoç de les neoplàsies en assegurar el grau de malignitat o de benignitat de la mostra examinada
repesar
Tornar a pesar (una cosa) per assegurar-se de l’exactitud del pes.
contrastar
Física
Comprovar, per comparació amb la unitat legal, l’exactitud dels pesos i mesures.
constant fonamental
Principals constants fionamentals
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les constants que, tot i no…