Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
excel·lent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada pels Reis Catòlics a partir de l’any 1475, de talla de 25 el marc (uns 9 g per peça) i llei de 23 3/4 quirats.
Tenia com a divisor el mig i el quart d’excellent A l’anvers presenta les figures assegudes dels reis i, al revers, les armes Equivalia a dos enrics o castellans castellà
excel·lent de la magrana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.
En foren encunyats múltiples de dos excellents i divisors o migs A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada representat per una magrana, ja conquerit
castellà
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Castella, de pes semblant a l’anterior, encunyada pels Reis Catòlics, que des del 1475 corresponia al mig excel·lent
.
Duia el bust dels sobirans a l’anvers i les armes de Castella i Lleó al revers
moneda valenciana
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de València, pròpia del País Valencià.
El sistema monetari valencià, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner valencià , el sou sou valencià , de 12 diners, i la lliura lliura valenciana , de 240 diners Les primeres encunyacions foren, el 1246, el ral de València i la malla , moneda de billó destinada als nous regnes de València i de Mallorca El 1310 foren les primeres encunyacions d’argent, el divuitè, peça fonamental del sistema monetari valencià, que valia divuit diners o rals de València, que s’encunyà fins el 1707 i circulà fins el 1747 El 1483 Ferran II instaurà el…
trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or encunyada a Barcelona des del regnat de Felip II (III de Castella) fins a l’inici de la guerra dels Segadors.
Representà l’abandó transitori del patró escut de 22 quirats de llei i la represa del doble ducat de 23,75 quirats També foren batuts el mig trentí i el terç de trentí , dit onzè El trentí copià, inicialment, el tipus del doble excellent dels Reis Catòlics, i des del 1618 passà a incorporar la data als onzens i des del 1622 als trentins A partir del 1626 hom hi afegí una marca B, tot contramarcant les monedes anteriors Des del 1640 hom hi contramarcà un escudet barceloní en cairó Des del 1618 el valor del trentí s’estabilitzà en la cotització de 33 rals, d’on el nom de trentí i el d’onzè per…
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una de les més…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes aquestes monedes…
dobló de dues cares
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana, dels Reis Catòlics, coneguda també com a doble ducat o doble excel·lent, l’encunyació dels quals continuà amb la mateixa tipologia fins al regnat de Felip II.
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana d’or, imitació dels ducats italians, coneguda també amb el nom d’excel·lent de la magrana (per afegir aquest símbol a l’escut heràldic), i amb valor del doble castellà d’or.
El seu origen és la pragmàtica de Medina del Campo del 1497
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…